El maresme del segle XIX

A principis del segle XIX, s’estava vivint una crisis econòmica provocada per la guerra contra la Gran Bretanya en l’any 1804 i agreujada per l’ocupació de les tropes de Napoleó durant l’any 1808 fins el 1814. A tot això s’ha de sumar que les relacions comercials establertes amb Amèrica s’havien frenat, ja que la majoria de colònies d’ultramar espanyoles reclamaven la seva independència. Per sort en els anys trenta del segle XIX, es van reprendre les relacions mercantils amb les repúbliques del Río de la Plata i Espanya, alhora que començava la recuperació econòmica un cop finalitzada la crisis.

El Maresme és una comarca situada al N. de Barcelona. La seva economia en el segle XIX es basava principalment en l’agricultura que tradicionalment s’havia dedicat al secà i la vinya. La marina també hi jugava un gran paper, moltes famílies depenien de la pesca i la navegació per establir els seus negocis. Per últim, el sector tèxtil també era molt important, a principis d’aquests segle produïen les anomenades indianes que les feien artesanalment i més tard amb l’arribada de la industrialització s’incentivà encara més la producció tèxtil amb la nova maquinària.

La industrialització tèxtil del Maresme ens permet conèixer el desenvolupament social, econòmic, urbanístic i cultural de les seves viles, ja que a diferència d’altres comarques de l’interior de Catalunya, la població del Maresme del segle XIX va anar creixent envoltada de grans industries fabrils que van fer que aquesta comarca es convertís en una de les més modernitzades de Catalunya. Un clar exemple seria el fet que el primer ferrocarril peninsulars s’inaugurés al Maresme

Com em esmentat en l’apartat 2.2 La Catalunya del segle XIX, el primer ferrocarril peninsular va ser inaugurat a Catalunya, però el més sorprenent d’aquest fet és que l’impulsor d’aquest esdeveniment va ser el mataroní Miquel Biada i Bunyol, que després de fer un viatge a Cuba, en aquell moment colònia espanyola, i presenciar els avantatges del ferrocarril, va decidir impulsar un projecte per construir una línia ferroviària que anés de Mataró a Barcelona i viceversa. Malauradament, Miquel Biada no va poder presenciar en persona la posada en marxa del nou mitjà de transport peninsular el dia 28 d’octubre de 1848, ja que va morir uns mesos abans.

En definitiva, aquest fet és un clar exemple de com va diferenciar la industrialització al Maresme de la resta de comarques catalanes.

En el segle XIX tota la comarca del Maresme i part de La Selva formaven el que s’anomenava Costa de Llevant, aquest territori començava al turó de Montgat i acabava a les muntanyes de Sant Grau.

La Costa de Llevant és fondal, és a dir, és possible assolir bastants metres de profunditat a poca distància de la platja, això és una característica molt favorable per poder tenir drassanes, tot i això no totes les platges de la Costa de Llevant són iguals i això va fer que hi haguessin poblacions que ho tenien més fàcil a l’hora de tenir drassanes i dedicar-se a la construcció de velers.

Normalment els constructors pagaven un sou als seus treballadors per construir les embarcacions i quan ja estaven acabades després es venien al seu futur propietari. Sovint els constructors no disposaven de suficient capital per construir tota una embarcació, en aquests casos, es dedicaven a la construcció del casc o buc d’un veler i tot el que faltava per acabar la construcció del vaixell ho pagava el seu propietari.

Evidentment, el paper de les drassanes en un economia on un dels seus principals motors era la navegació, era molt important.

Les dues drassanes on es van construir més velers eren les d’Arenys de Mar i les del Masnou.

Les drassanes d’Arenys de Mar[3] són les segons més importants de Catalunya, estaven situades a prop de Mont Calvari i eren dirigides per Salvador Busquets. En aquestes es construïen diferents tipus d’embarcacions com per exemple fragates, bergantins rodons i pollacres rodones. El constructor més important d’Arenys va ser Joan Monjo i Pons que va obtenir el títol de pilot i va col·laborar en els projectes de Narcís Montoriol.

Més tard, va reviuré l’escola nàutica d’Arenys de Mar  i fundar l’escola nàutica de Vilassar de Mar, on també hi havia drassanes importants, avui en dia en aquesta població encara continuen havent empreses dedicades a la construcció naval com per exemple la Hurrican Nautic S.A.[4]

Les drassanes del Masnou eren dirigides pel mestre d’aixa Sust i Corbes. Aquestes eren de menor importància que l’anterior. Les principals construccions navilieres eren bergantins i pollacres d’entre 150 i 250 tones.

Tota la costa del Maresme tingué un important paper amb el comerç cap a Amèrica.


[3] ROIG, E. La marina catalana del vuitcents (Barcelona, 1929).

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s