L’Espanya del segle XIX

A principis del segle XIX la demografia d’Espanya es presentava amb altes taxes de natalitat i també de mortalitat, especialment entre els infants.  A Espanya no havien aparegut grans innovacions en el camp de la medicina i la sanitat com per exemple una millora en la higiene de la població o més vacunes eficaces. El fet que a Espanya l’any 1797 hi haguessin 10.541.221[1] habitants i que més de vint anys després, a l’any 1822, la població espanyola fos de 12.286.941, reflecteix clarament com era la demografia. S’ha de tenir en compte que la demografia espanyola va augmentar en 6.246.016 habitants entre els anys 2001 i 2009, és a dir, que en el segle XXI, en menys de deu anys la població espanyola ha augmentat més del triple del que ho va fer entre els anys 1797 i 1822.

L’Espanya de principis del segle XIX es sustentava sota els esquemes i estructures de l’Antic Règim.  La societat estava dividida en tres estaments, dos d’ells podien gaudir d’una sèrie de privilegis com estar exempts de pagar impostos, aquests dos estaments eren la noblesa i el clergat, d’altra banda hi havia l’anomenat tercer estat, aquest incloïa un gran nombre de població entre el qual es trobava la gent més pobra i també d’altres que podien ser més riques que alguns dels nobles, aquest conjunt de persones que cada cop s’anava enriquint més i guanyant més poder dintre de la societat era la burgesia. Evidentment dintre d’aquesta societat espanyola hi havia un monarca amb el poder absolut, Carles IV.

Tot el poder polític d’Espanya queia sobre Carles IV, però va ser Manuel Godoy, el seu ministre més influent, el que va provocar la inestabilitat en el tron d’Espanya. Godoy es va aliar amb Napoleó per lluitar contra Gran Bretanya i va ser el responsable de firma el Tracta del Fontainebleu, segons aquest s’autoritzava a les tropes napoleòniques a entrar a Espanya per atacar a Portugal, aliada dels britànics.

L’ocupació del país per part de les tropes franceses va originar un sentiment de temor i descontentament entre la població espanyola, això es va veure reflectit en l’esclat del motí d’Aranjuez que va tenir com a resultat la proclamació com a nou rei d’Espanya a Ferran VII, fill de Carles IV.

Per la seva part, Napoleó va decidir convocar a Carles IV i el seu fill a Baiona on va tenir lloc l’abdicació del rei en el seu germà Josep Bonaparte.

La població espanyola mai va acceptar al nou monarca i això va crear un buit de poder. Davant d’aquesta carència d’autoritat es va convocar una reunió de Corts a Cadis on es va proposar redactar una constitució que reflectís els principis bàsics del liberalisme polític i es van aprovar un conjunt de lleis per abolir l’antic règim. Durant la Guerra del Francès va ser impossible aplicar la nova legislació per els conflictes bèl·lics i un cop va finalitzar, hi havia un conjunt de persones que volien impulsar la Constitució del 1812, els anomenats liberals, però també hi havia els antics privilegiats que no estaven disposats a perdre els seus drets i volien retornar a la situació anterior al 1808.

Un cop finalitzada la guerra va començar un període conegut com la restauració. Es pretenia tornar al absolutisme amb Ferran VII com a rei.

Durant les primeres dècades del segle XIX, l’economia espanyola es basava principalment en l’agricultura que sovint provocava èpoques de crisis si hi havia problemes agrícoles. A més dels possibles problemes agrícoles que solien haver, cal sumar els costos de guerra que s’havien generat durant la Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies americanes ja que la gran majoria s’havien independitzat. La pèrdua de la major part de l’imperi espanyol d’ultramar significava la desaparició d’una gran font d’ingressos, ja que el comerç colonial suposava un gran conjunt de avantatges per a Espanya, perquè era la metròpolis i tenia el dret d’imposar el preu que volgués als productes que es comercialitzaven entre aquesta i les colònies. Tot i això, més tard, es van poder reprendre les relacions mercantils amb les noves repúbliques americanes, sense tenir en compte cap mena de pacte colonial.

Durant el segon terç del segle XIX, després de la mort del Ferran VII, es van donar un seguit de lluites per la Corona espanyola anomenades les guerres carlines. Un cop va finalitzar aquest període de conflictes bèl·lics, es va forma un govern liberal, es va promulgar la Constitució del 1837 i acte seguit va començar un llarg període de monarquia constitucional a Espanya.

En la segona meitat del segle XIX, es van millorar les condicions higièniques i es van fer diversos avenços mèdics que van contribuir a una disminució de la mortalitat i un augment de l’esperança de vida d’Espanya.

A més, la natalitat va continuar essent elevada i per tant es va donar un augment demogràfic, però aquest no es va donar de manera homogènia, és a dir, hi havia llocs on el creixement demogràfics va ser molt gran i en d’altres pràcticament no es va notar. Aquelles regions que van notar aquest creixement van ser Madrid, Catalunya, Múrcia, Canàries i el País Basc. Alhora, l’abolició del règim senyorial va fer que molts pagesos es quedessin sense terres i s’haguessin de desplaçar als nuclis urbans. Tot i l’augment de la població en les grans ciutats, a principis del segle XX la majoria de la població espanyola continuava essent rural.

Gràcies a les reformes polítiques i al procés d’industrialització, la societat espanyola va passar d’estar dividida en estaments a estar dividida per classes socials com és típic en una societat capitalista. La noblesa continuava gaudint d’un gran poder i això va fer que la mentalitat i els costums aristocràtics continuessin arrelats en la societat espanyola per més temps del que havien estat en altres països de l’Europa Occidental. A més, l’Església continuava tenint una gran influència social. L’alta burgesia compartia l’hegemonia social amb la noblesa i a la vegada es feia amb el control de les noves indústries, bancs i grans companyies que impulsarien al país a una millora econòmica. La burgesia mitjana era escassa a Espanya i era formada pel conjunt de petits empresaris industrials, funcionaris, etc.

Per últim, dintre de la societat espanyola de la segona meitat del segle XIX, es trobaven les classes popular que estaven formades per la major part de la població. Dintre de les classes populars es pot dividir entre el proletariat i la pagesia.

Pel que fa a la navegació a Espanya, el segle XIX va suposar un segle de canvi. La màquina de vapor va tardar en ser aplicada a la navegació, ja que la vela era molt eficient i el que es buscava amb el vapor, apart d’un augment de potència i rendiment, era reduir la mida de la seva maquinària. La màquina de vapor ràpidament va ser incorporada en el transport terrestre amb el ferrocarril, però en la navegació es plantejaven alguns problemes si es volia introduir la màquina de vapor.

El pes i volum de les calderes, màquines i combustible suposaven un problema, sobretot el fet d’haver de portar suficient combustible (carbó) per poder realitzar un viatge sense problemes travessant tot l’Atlàntic, per això no va ser fins el 16 de juliol del 1817 que es va poder veure navegant un vaixell a vapor, aquest era el Real Fernando, també anomenat amb el nom de El Fernandino o El Betis. Aquest vaixell a vapor va ser construït el mateix any en que va fer el seu primer viatge de Sevilla a San Lúcar de Barrameda. Per desgràcia, desprès d’aquest viatge no hi va haver continuïtat de viatges realitzats amb vaixell a vapor fins l’any 1834.

Entre els anys 1880 y 1894 a Espanya únicament es van construir quaranta vaixelles de vapor, aquests números fan evident la decadència de la construcció d’embarcacions a Espanya i a partir d’aquests anys la majoria de vaixells comencen a ser importats de països estrangers.


[1]INE, Instituto Nacional de Estadística. Estimaciones de población, censos y cifras oficiales de población. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen a la mateixa font.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s