Alimentació

El tema de l’alimentació en el segle XIX era molt important.

Pels mariners encara ho era més. Una tripulación bien comida es un equipaje satisfecho que no ocasiona quebraderos de cabeza. Una dotación descontenta con la comida es un cúmulo de conflictos y el viaje duele terminar como el rosario de la aurora. (D.D.A.A,1994,116)

Abans d’emprendre un viatge, havien de preveure la quantitat d’aliments que havien de carregar segons els dies que suposaven que passarien navegant i a més preveure una quantitat de reserves, no fos cas que els sorprengués algun temporal i haguessin de passar més dies a alta mar dels esperats. En principi, es pot pensar que el millor és carregar bé el buc de reserves alimentaries, però això tampoc ho podien fer, perquè si es feia, treien lloc per a les mercaderies. Per altra banda, tampoc era convenient portar aliments peribles com la fruita, la llet, etc. Normalment, l’alimentació dels tripulants es basava en menjar de llauna, ja que aquest es conserva millor durant més temps i a més té l’avantatge que ocupa poc i si es mulla no li passa res. Sovint també duien a bord animals vius com gallines, conills i algun cabrit.

La galeta, pa sense llevat que ha estat cuit dues vegades, era el producte alimentari que més menjaven els mariners catalans. L’esmorzar típic consistia en prendre cafè amb sucre i galeta a discreció. Al mig dia, escudella d’arròs i fideus i carn d’olla amb porc o tassall, cigrons, mongetes, patates i una mica d’embotit.

Normalment no hi havia postres, excepte els oficials que podien gaudir de formatge, figues seques o nous. Per sopar, menjaven un plat de mongetes, llenties o patates guisades amb bacallà assecat, sense salar, anomenat popularment com a peixopalo. Tot això acompanyat de la galeta,  que es considerés necessària per a la marineria, mentre l’oficialitat podia menjar pa fresc, tot un privilegi. En les situacions de manca de recursos alimentaris, els requisits culinaris es limitaven a la galeta i a les mongetes seques bullides que s’acostumaven a portar en conserva. (GIMÉNEZ, 2009, 150-151)

Com s’ha comentat anteriorment, l’escorbut era una malaltia força habitual entre mariners, ja que menjaven poques hortalisses i fruites que són difícils de conservar. Per tant, sempre que tenien l’oportunitat en menjaven.

Fins el moment només hem parlat d’aliment, però en qualsevol dieta alimentaria també s’inclou la beguda que en el cas dels mariners es basava principalment en l’aigua.

La majoria de trajectes que hem comentat, mínimament, estaven un mes sense tocar terra. Havien de preveure un carregament d’aigua que s’havia de consumir aproximadament en uns trenta dies entre unes deu o quinze persones, depenent del nombre de tripulants. L’aigua transportada era emmagatzemada en botes a la bodega o celler.

La tripulació del Soberano es va veure sorpresa per un temporal molt brusc durant els dies 22, 23 i 24 de gener de 1900.

Segons el quadern de bitàcola de Gerard Maristany[48], un cop va passar la tempesta van decidir examinar l’estat de les bombes i quan van veure que hi havia la sorprenent quantitat de 40 polzades d’aigua es van estranyar molt.

Van decidir comprovar les reserves d’aigua que portaven per beure durant el viatge, perquè era pràcticament impossible que hagués entrat tanta aigua dins del buc.

Llavors van comprovar que el dipòsit de reserves d’aigua estava buit, a bord només quedava mitja pipa d’aigua i es va decidir buscar un port proper i segur per reposar l’aigua necessària. Finalment es va acordar ancorar a Port of Spain, Trinitat i Tobago. Al final de la singladura hi ha la següent frase:

Dicha anotacion, sirveme de descargo y protesta, contra los aseguradores, cargadores y demas, y por las consecuencias posteriores que esta arribada forzosa puede ocasionar. Doy fé, el piloto. Silvestre ??[49]

L’anotació anterior servia per fer conèixer a les persones implicades en el negoci que aquesta parada inesperada a Port of Spain, la feien perquè s’havien quedat sense aigua potable per culpa d’un mal temporal, no pas per falta de professionalitat per part del capità o pilot.


[48] Quaderno de Bitacora para uso del Bergantin Español Soberano. Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

[49] El cognom del pilot és il·legible.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s