Barcelona-Màlaga-Cadis-Montevideo-Habana

Veure mapa amb el Google Earth

Informació sobre la ruta:

–       Tipus de vaixell: Bergantí goleta

–       Nom del vaixell: El Prudente

–       Any de construcció:

–       Lloc de construcció: Blanes

–       Valor inicial: 18.000 pesos fotrs

–       Tonatge: 220 tones

–       Eslora: 102 peus

–       Mànega de construcció: 27 peus

–       Mànega d’arqueig:  25 peus

–       Puntal: 13’5 peus

–       Capità: Pedro Rodes

–       Pilot: Pedro Rodes

–       Inici del recorregut: 14-2-1884

–       Finalització del recorregut: 26-11-1884

–       Dies de navegació: 161 dies

–       Dies a terra: 118 dies

–       Durada total del viatge: 279 dies

–       Distància navegada: 13.432,38 milles


Gràcies al quadern de bitàcola[29] escrit per Pedro Rodes podem saber com va ser aquest recorregut. Inicialment el primer viatge hauria d’haver estat des de Barcelona fins a Cadis, però van tenir una sèrie de problemes que s’explicaran més endavant que van fer que haguessin de fer una parada a Màlaga abans d’arribar al port andalús.

La primera fulla del quadern de bitàcola d’aquesta ruta diu així:

Salida de Barna para Montevideo y escala en Cadiz, en lastre de arena y once de tripulacion por todos. Hallándose el buque bien dispuesto para la navegacion, á 21 h. dimos el remolque al vapor y a la direccion del practico salimos del puerto, á 23 h. hallándonos safos de peligros despedimos los referidos y con ventolinas flojas llegamos a medio dia que estamos á poca distancia del Cabo de Monjuich. Dios nos dé un feliz viaje.

La última frase del paràgraf anterior mostra la religiositat de l’època.

Durant tot el viatge fins que han d’atracar a Màlaga el passen a la vista de la costa. Els primers dies de navegació van ser força tranquils amb ventolines variable en força i direcció.

A partir del dia 17 de febrer començà a fer mal temps, el cel estava cobert, van tenir viu marejol, el vent refrescà i els obligà a haver d’aferrar l’aparell menor. Van continuar navegant amb condicions similars a aquestes durant més o menys 5 dies. Quan es trobaven entre els 39o17’N. i els 36o20’N. de latitud i amb una longitud mitjana d’uns 2o20’O.

En la novena singladura va començar un període de calmes i ràfegues de vent que va durar uns quants dies.

La singladura número 14 ens informa de l’inici d’una forta tempesta. Durant aquesta van haver xàfecs que portaren vent dur del primer i tercer quadrant.

Durant la nit d’aquella singladura es van quedar en calma, però a l’endemà tornà el vent dur del tercer quadrant i en vista del perill de poder patir un abordatge van decidir atracar al port de Màlaga on ràpidament van ser admesos a lliure pràctica.

La següent singladura del quadern de bitàcola data del dia 3 i 4 de maig del 1884, és a dir, tres dies després de l’anterior escrita. Aquesta singladura explica que a 23h d’aquesta va embarca el pràctic a bord i sota les seves direccions van fondejar a la Badia de Cadis.

Al cap de 13 dies, varen iniciar el viatge des de Cadis, el dia 17 de març del 1884, i després de navegar durant 59 dies van arribar al port de Montevideo.

La sortida de la Badia de Cadis es va fer després d’introduir el nou carregament de sal que havien d’exportar. Les condicions meteorològiques que es van donar van ser de pluja i galerna.

El dia següent va ser força mogut. Van tenir un temporal a 35o35’N. de latitud i 8o15’15’’O. de longitud. Van tenir vent molt variable, marejol i alguns xàfecs que en conjunt feien fer terribles sacsejades al buc.

Durant les següents singladures el vent va calmar, el cel va estar clar i van desplegar l’aparell en creu, tot i que continuava fent un viu marejol.

En la setena singladura es va albirar la costa E. de Fuerteventura. A l’alba el vent rolà al N. i es va llargar tot l’aparell de ganivet.

Al dia següent, va haver marejol gruixut que els va obligar a arriar tot l’aparell de ganivet.

Durant les singladures següents van caure un continuo de xàfecs que provocaven intervals de pluja i calma.

El primer dia d’abril van començar a navegar pel rumb S ¼ SO.

Quatre dies després, quan es trobaven a la latitud de 1o27’N. i a la longitud de 25o17’15’’O., van començar a tenir torbonades pel S. i calmà el vent. A la poca estona va descarregar un fort xàfec del S.S.E. quedant-se en calma. Durant la nit es va afirmar el vent al primer quadrant i van donar l’aparell de creu, va començar a ploure i haver-hi marejol.

Durament més de quinze dies van continuar amb marejol de diversa intensitat, vent i alguns aiguats. Quan tenien oportunitat navegaven a bona bolina.

A partir de la singladura 27 comencen a cenyir a bona vela la brisa del segon quadrant, tots els dies següents a aquesta singladura i inclosa aquesta, els passen amb xàfecs, alguns de major intensitat i altres de menor, i amb celatges.

El dia 20 d’abril el vent rolà al primer quadrant, la mar era molt gruixuda i estesa del S. Van desplegar l’aparell de creu.

Al dia següent van començar a navegar pel rumb S.O. Continuà el marejol gruixut  i van decidir llargar tot l’aparell de ganivet. També van haver alguns llampecs que varen continuar durant un parell de dies.

Les següents singladures les varen passar amb poc vent i intervals de calma, el que els va obligar a navegar amb l’aparell de creu per la incertesa del vent.

El dia 1 de maig va ploure i això va porta més vent que es va cenyir tot el possible amb l’aparell de majors mentre feia marejol del tercer quadrant.

Es va principiar la singladura 49 cenyint per estribord, vent del quart quadrant variable en força i direcció i amb torbonades del tercer quadrant. Durant la nit passen algunes ventolines que els fan navegar a capa correguda per la mura d’estribord.

El dia 7 de maig van navegar en volta del S. amb vent del tercer quadrant. A més, un xàfec va descarregar aigua, calamarsa i llamps.

Les singladures 53 i 54 es varen passar navegant a capa tancada.

Les següents van portar vent fresquet del quart quadrant que es va cenyir per la mura de babord.

L’última singladura es va principiar governant en demanda d’illa Lobos amb galerna del N. i marejol. Al vespre van començar a cenyir per estribord. Al mig dia van fondejar a Montevideo després d’ésser visitats per la sanitat i ser admesos a lliure pràctica.

El dia 31 de juny, després de passar 47 dies a Montevideo, van iniciar un viatge pel riu Uruguai per arribar a Paysandú.

La ruta es va fer amb el mateix carregament i 10 homes de tripulació. A 20 h. varen llevar àncores i van sortir del port amb l’ajut del remolcador que a 21 h. va marxar i es va desplegar tot l’aparell. Tenien galerna del segon quadrant, cel cobert i a 23 h. va començar a ploure.

En aquest viatge fluvial havien de navegar contra corrent, per tant, havien de navegar de diferent manera. Durant totes les singladures es segueix el mateix patró, primerament sempre navegaven a les ordres d’un baqueano, que era un vaixell de vapor que els ajudava en el seu viatge pel riu Uruguai, a més com que es tractava d’un riu si no feia vent favorable, la corrent no era creixent i feia boira no podien seguir navegant i havien de fondejat. Quan arribava la foscor de la nit també fondejaven i només es llevava àncores quan hi havia vent favorable i doncs es donava tot l’aparell.

Després de navegar durant 13 dies varen arribar a l’ancoratge de Paysandú i, a 5 ½ h. de l’última singladura van ser  admesos per la sanitat.

El viatge de tornada des de Paysandú fins a Montevideo no està documentat, l’únic que explica el quadern de bitàcola és que la tornada es va iniciar el dia 23 d’agost i es va finalitzar el 6 de setembre. Van arribar a Montevideo sota les ordres del mateix baqueano i sense cap novetat.

La pàgina que ens relata la sortida del port de Montevideo cap al de l’Havana diu que van sortir amb la mateixa tripulació i carregament de tasajo, carn fumada a la llenya. La sortida del port es va realitzar a 9 h. quan va arribar el vent del N.O. i van desplegar tot l’aparell de creu. Al final de la pàgina, hi ha la següent anotació:

Calado de popa 14 pies ¼ , calado de proa 12 ½.

El calat és l’extensió en sentit vertical de la porció d’un vaixell que està submergida [30].

Les primeres singladures les varen passar navegant pel rumb E. ¼ S.E., cenyint a tota vela per babord quan hi ha vent, el qual majoritàriament era del primer quadrant. La mar era picada del E. o N.E., cel clar i horitzó amb boira.

Durant la tarda del dia 20 van tenir vent molt fresc que era cenyit amb l’aparell de majors arrissades. Al vespre es van quedar amb la major sobre dos rissos, trinquet i velatxo perquè havia augmentat el gruixut marejol del primer quadrant.

Els següents dies es van començar navegant a capa tancada, tenint vent del primer quadrant, marejol gruixut i alguna pluja que quan passava deixava calma completa. El cel i horitzó estaven coberts. A partir de la singladura 10 es posen a navegar amb l’aparell de ganivet.

Si ens fixem en el mapa, veiem que la línia que va des de Montevideo fins a l’Havana, comença a desviar-se una mica respecte al primer tram de la ruta, més o menys a la mateixa latitud de Sao Paulo i Rio de Janeiro. Bé, les coordenades que marquen aquest tram del recorregut corresponen a les singladures 15, 16, 17 i 18. D’entre aquestes, la número 15 ens explica que aquell dia van tenir una tempesta, per tant aquesta seria la causa de la desviació. Durant aquell dia el cel estava plujós i el vent era molt variable en força i direcció. Durant la nit va començar a ploure molt, després va cessar una mica, però més tard va caure un xàfec del segon quadrant el qual van intentar aprofitar per la mura d’estribord, a final d’aquesta singladura es varen situar a 24o04’S. de latitud i 38o22’15’’O. de longitud. La 16 i 17 no són gaire importants, però la 18 ens explica un altre temporal que explicaria que aquesta desviació encara fos més gran.

Aquesta singladura la van principiar cenyint el vent del primer quadrant per estribord. A 8h de la singladura, va haver un eclipsi de Lluna que segons el capità va fer refrescar el vent i obligar-los a quedar-se a capa correguda. Al final es van situar a una latitud de 23o29’S. i a una longitud de 35o05’15’’O.

Els següents dies van navegar rumb N.E. amb aparell de creu, marejol gruixut i vent variable segon la singladura. En més de la meitat d’aquestes van tenir xàfecs, però no de gaire intensitat.

Durant la singladura 22 el buc va fer algunes capbussades provocades per les mars contrastades del segon i tercer quadrant.

Durant les següents singladures van navegar amb tot l’aparell cenyint el vent i amb marejol, pluja i celatges. A partir de la singladura 27 van començar a navegar pel rumb N. i en la 30 van desplegar l’aparell de creu. En algunes singladures escassejà el vent, però podien continuar navegant

En la tarda del 23 d’octubre el vent va rolar al primer quadrant. Hi havia molt marejol provocat per les corrents marítimes. A l’alba van llargar l’aparell de ganivet per cenyir el vent fresquet.

Els últims dies d’octubre i els primers de novembre van portar xàfecs i llamps, vent del primer quadrant i fort marejol, sovint contrastat, de diferents quadrants. Els primer dies varen navegar amb aparell de majors, però ràpidament van canviar a l’aparell de creu.

El dia 8 de novembre van intentar navegar amb l’aparell de ganivet, però els va ser impossible i van tenir que continuar amb l’aparell de creu. Durant aquest dia albiraren la costa de Santo Domingo.

Els següents dies els varen passar a la vista de la costa, van albirar l’illa La Tortuga, el port de Guantànamo i el Pico Turquino entre d’altres punts.

La singladura 57 va portar llamps i trons de tots els quadrants, a més de vent variable en força i direcció.

Fins arribar al seu destí, van navegar tots els dies en vista de la costa amb tot l’aparell. En la majoria de dies va haver llamps, va ploure i hi havia molt marejol.

L’última singladura la van principiar navegant en demanda de Cayo Chalupa, quan van arribar allà, va embarcar el pràctic i sota la seva direcció arribaren a Cárdenas, on hi havia l’ancoratge. Després d’ésser visitats per la sanitat van ser admesos a lliure pràctica.


[29] Cuaderno de bitacora para uso de D. Pedro Rodes. Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

[30] Diccionari català-valencià-balear. http://dcvb.iecat.net/ (1/11/10)

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s