Cadis-San Juan de Puerto Rico-Mayagüez-Ponce-Santiago de Cuba-Havana-Tampa-Nova Orleans-Galveston-Havana-Santa Cruz de la Palama-Santa Cruz de Tenerife-Las Palmas-Cadis

Veure mapa amb el Google Earth

Informació sobre la ruta:

–       Tipus de vaixell: Vapor

–       Nom del vaixell: Cádiz

–       Any de construcció:

–       Lloc de construcció:

–       Valor inicial:

–       Tonatge:

–       Eslora:

–      Mànega d’arqueig: –

–       Mànega de construcció:

–       Puntal:

–       Capità: Vicente Yañer

–       Pilot: Rafael Giménez Such

–       Inici del recorregut: 10-7-1926

–       Finalització del recorregut: 12-9-1926

–       Dies de navegació: 57 dies

–       Dies a terra: 11 dies

–       Durada total de viatge: 68 dies

–       Distància navegada: 8.264,17 milles



 Simplement observant el mapa observem que aquest recorregut és molt diferent que els anteriorment comentats. Les línies que representen els viatges són pràcticament rectes, per tant, es pot afirmar que pràcticament el rumb que seguien per anar d’un port a un altre era gairebé sempre el mateix.

D’altra banda, a partir de la informació sobre la ruta, veiem que per fer aquest recorregut únicament van navegar 57 dies, això amb un veler era pràcticament impensable d’aconseguir perquè això significaria que durant tota la ruta haguessin bufat els vents més favorable al rumb portat, que no hagués hagut cap temporal i les corrent fossin les adequades.

Aquest recorregut, narrat en el diari de navegació de Rafael Giménez Such[35], es va iniciar al port de Cadis i 57 dies més tard es va finalitzar en el mateix port, per tant, es tracta d’un viatge rodó amb diverses escales pels ports d’Amèrica Central i la zona insular espanyola.

El tram des de Cadis fins a San Juan de Puerto Rico es va realitzar sense cap problema.

Durant els primers dies varen tenir vent de l’E. i les temperatures oscil·laven entre els 22oC i els 26oC.

En la cinquena singladura van tenir un temps dur amb vent del N. i marejol, però no va suposar cap problema a l’hora de navegar, al final de la singladura el temps començà a millorar.

Les següents singladures es van passar amb vent variable en direcció que solia ser del N.O. o del E., el cel tenia alguns núvols i la temperatura augmentava progressivament, ja que cada cop s’apropaven més a la zona equatorial.

A partir del 19 de juliol el vent es va establir al E.S.E. i el cel estava carregat de cirrus.

A la singladura número 13 van haver xàfecs i el vent i la mar van augmentar en intensitat.

Més tard, van ser advertits que hi havia un cicló i van decidir afluixar la màquina de vapor per tal de disminuir la velocitat del vaixell.

Finalment, a les 18 h. de l’última singladura es va fondejar després d’haver rebut l’ajut del pràctic per entrar a port.

Tres dies després d’arribar a San Juan de Puerto Rico s’inicià l’única singladura de navegació per arribar fins a Mayagüez, ciutat de la mateixa illa.

Al dia següent es van posar rumb cap a Ponce. En una sola singladura van arribar del port de Puerto Rico fins al cubà. En tots dos ports van ser ajudats pels respectius pràctics a l’hora de realitzar les operacions portuàries.

Un dia després de l’arribada a Mayagüez van salpar cap a Santiago de Cuba. La navegació es va fer en tres dies, sense cap complicació i amb vent fluix de l’E. En la seva durada es va albirar l’illa La Tortuga i Guantànamo.

El tres d’agost s’inicià el recorregut cap a l’Havana després d’haver sortit del port de Santiago de Cuba amb l’ajut del pràctic. En la durada d’aquest tram entre els dos ports cubans van tenir vent fluix, mar plana i temperatures al voltant dels 30oC. Als tres dies de navegació es va albirar l’Havana i es va moderar la màquina de vapor per minvar la velocitat. Quan el pràctic va ser a bord, van seguir les seves ordres i van aconseguir fondejar sense cap perill.

La navegació cap a Tampa es va dur a terme un dia després d’arribar a l’Havana. Va durar més del previst perquè en la segona singladura va haver molta boira i van decidir fondejar fins que el cel s’aclarís. Durant la nit de l’última singladura la boira va desaparèixer, però van opta per esperar-se a què es fes de dia per tornar a navegar. Finalment van arribar on es trobava el pràctic i sota la seva direcció van fondejar en l’ancoratge de Tampa després de ser visitats per la sanitat.

A Tampa van carregar fosfat, en tots els ports anteriorment citats es van descarregar mercaderies de les quals no podem saber que eren perquè en el diari de navegació no explicita de que es tractava.

Per arribar a Nova Orleans van trigar tres dies. Quan van arribar allà van començar a navegar sota les direccions d’un pràctic pel riu Mississipí i més tard va embarcar un altre pràctic diferent que també s’encarregava de les quarantes. Finalment van fondejar en el moll Calle 1ª.

Abans de sortir de Nova Orleans es van realitzar les operacions de carregar i de carboneig. Per poder sortir de Nova Orleans van haver de fer una maniobra anomenada ciavoga, aquesta consisteix en virar per rodó en el mínim espai possible amb la finalitat d’aconseguir tenir la proa en la direcció en què abans de realitzar aquesta maniobra estava la popa. Gràcies a les ordres del pràctic van poder descendir pel riu Mississipí i posar rumb cap a Galveston on es va arribar en tres dies.

El 20 d’agost, després d’haver finalitzat les operacions de càrrega i amb tots els documents en regla, van salpar cap a l’Havana.

En la tercera  singladura el vent i la mar van augmentar d’intensitat i van caure alguns xàfecs, però no va interferir en la navegació.

En la quarta singladura es va arribar a l’Havana i sota la direcció del pràctic fondejaren en el port cubà a les 18 h. 40’ de l’última singladura.

El 25 d’agost es va iniciar el viatge cap a Santa Cruz amb carregament de mercaderies que no s’especifica què eren, passatgers i amb tota la documentació adequada.

Fins la quarta singladura varen tenir xàfecs i per tant el cel estava cobert de núvols.

A partir de la cinquena començà a fer bonança.

Del 3 al 6 de setembre van tenir vent del S.E. i mar rissada.

L’última singladura explica que van arribar on es trobava el pràctic de Santa Cruz de la Palma i sota les seves ordres van fondejar per descarregar les mercaderies i van baixar els passatgers.

Acte seguit va posar rumb cap a Santa Cruz de Tenerife on arribaren al poc temps. Allà va embarcar el pràctic d’aquell port i van arribar al seu ancoratge.

Al dia següent van salpar cap a  Las Palmas on van arribar aproximadament en 6 hores.

El 12 de setembre, després d’haver finalitzat les operacions de descàrrega i amb el pràctic a bord, van posar rumb a l’últim port d’aquest recorregut, Cadis.

Fer aquest tram entre els dos port espanyols els va porta quatre dies dels quals el més destacable és que van tenir el cel ennuvolat, però això no els va perjudicar en res.

A 8 h. 20’ de l’última singladura van fondejar en el port de Cadis, van poder arribar sense cap perill ja que van rebre les indicacions correctes del pràctic.


[35] Diario de navegación para uso de D. Rafael Giménez Such. Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s