Golf de Suda-Alexandria-Maó

Veure mapa amb el Google Earth

Informació sobre la ruta:


–          Tipus de vaixell: Fragata

–          Nom del vaixell: La Frasquita

–          Any de construcció:

–          Lloc de construcció: España

–          Valor inicial:

–          Tonatge: 292 tones

–          Eslora:

–          Mànega de construcció:

–          Mànega d’arqueig:

–         Puntal:

–         Capità: Joan Cardona

–         Pilot: Miquel Cardona i Moncada

–         Inici del recorregut: 20-12-1824

–         Finalització del recorregut: 3-4-1825

–         Dies de navegació: 38 dies

–         Dies a terra: 99 dies

–         Durada total del viatge: 137 dies

–         Distància navegada: 2.188,03 milles

 

Tota la informació relacionada amb aquesta ruta ha estat extreta del diari de navegació de Miquel Cardona i Moncada.[22]

El viatge cap Alexandria no es va realitzar de forma aïllada, és a dir, la fragata La Frasquita no va fer el viatge sola, sinó que el va dur a terme amb un conjunt de bucs, entre els quals n’hi havia sis més que eren espanyols, Miquel Cardona explica que aquesta forma de navegar en comboi s’adoptà per la situació bèl·lica en què es trobava la zona: la Guerra de la Independència de Grècia.

La sortida del Golf de Suda situat a l’illa de Creta es va realitzar sense cap complicació, navegant amb totes les veles desplegades i vent del N.O. fresquet.

Les primeres singladures van transcórrer navegant amb tot l’aparell i ales de babord i estribord. Quan feia vent del O.S.O. les ales s’aferraven.

A la quarta singladura va haver un xàfec i quan va finalitzar es va hissar les majors, sobremessana i gàbies.

L’última singladura es va principiar navegant amb totes les veles possibles desplegades i ales a estribord amb vent del O. fresc. Quan van albirar el bot dels pràctics, van posar rumb a aquests. Més tard van arribar al port egipci i van donar fons amb l’àncora de babord.

Després de romandre durant més de tres mesos a Alexandria van iniciar un nou viatge cap a Maó. La sortida del port es va realitzar amb el pràctic a bord i vent del S.O. que era cenyit per babord amb totes les veles desplegades. Quan van ser fora dels perills del port, el pràctic es va acomiadar.

Observant el mapa veiem que la ruta que surt des d’Alexandria fa com una volta apropant-se a les costes de Turquia i Xipre. Malauradament, no es pot saber que va passar, perquè les singladures que tenen anotades aquestes coordenades, que son les número 3, 4, 5 i 6, no hi ha anotat res en l’apartat de acaecimientos, que era on s’apuntava el que passava cada dia. Únicament està documentada la singladura següent de la sortida del port, la qual s’acaba a un latitud de 32o44’N. i a una longitud de 28o11’45’’E. Aquesta explica que hi havia mar plana i feia vent fresquet del N.E., el qual cenyien per estribord amb tota vela.

Al final de la singladura diu que l’horitzó i el cel comencen a tenir molta boira, per tant suposem que la desviació segurament va ser deguda a un excés de boira que no els va permetre determinar quin rumb havien de seguir, possiblement això també va anar acompanyat de mal temps.

Les següents singladures documentades confirmarien la tesis sobre el possible mal temps i l’escassa visibilitat produïda per la boira que segurament van ocasionar la desviació que es va fer al principiar la ruta. Aquestes singladures expliquen que es continuava amb vent fort, marejol gran i molta nuvolositat que feia que el cel estigués tancat. Navegaven cenyint la mura d’estribord amb les gàbies amb rissos, treus i llargaven la goneta major quan els hi era favorable.

A partir de la singladura número 10 el temps va millorar: cel i horitzó clars i vent fluix. Es va poder desplegar tot l’aparell, tot i que a vegades es quedaven en calma i per tant sense poder navegar.

Durant els següents dies van navegar amb tot l’aparell desplegat i ales a estribord. La mar estava plana, el vent era normalment fluix i el cel i l’horitzó solien tenir celatges.

A partir de la singladura 15 començaren a cenyir per babord.

En la següent, el vent va augmentar en força i es van veure obligats a aferrar les veles d’estai i gonetes.

El dia 18 d’abril va començar a fer vent fresc i marejol, per tant, van decidir navegar amb les gàbies amb rissos, treus i goneta major en vela i cenyien per babord.

En el mapa es pot observar que la ruta fa un pic passada la illa de Creta com si la ruta anés cap Atenes. La singladura 18 es la que ens dona aquestes coordenades (36o14’N. i 22o53’33’’E.). En aquesta singladura es va navegar amb les gàbies amb rissos, treus i goneta major en vela. El vent era fresquet i hi havia marejol. A més el cel i horitzó estaven calitjosos i boirosos.

Durant la singladura 19 el vent i marejol varen augmentar i es va aferrar la goneta major i decidiren cenyir la mura d’estribord. Més tard es va plegar el floc i donaren rissos al velatxo i sobremessana.

A partir de la singladura 22 es van donar unes condicions molt similars. Es va navegar sempre amb tot l’aparell en vela i ales, aquestes a babord o estribord depenent del rumb que seguien. El cel i l’horitzó estaven quasi sempre clars o amb boira molt transparent. El vent era fluix o fresquet, però mai desmesuradament fort o excessivament fluix.

Durant les singladures 27 i 28 el temps va empitjorar, però això no va causar cap anomalia que alterés la ruta. El cel i l’horitzó estaven carregats i això provocava que de tant en tant hi haguessin petites precipitacions. Degut al temps que varen tenir es va navegar únicament amb les cinc majors i goneta en vela.

En els següents dies van tenir bones condicions atmosfèriques, el que els va permetre llargar tot l’aparell i a partir de la singladura 31 posen les ales a estribord.

Finalment el dia 5 de maig s’arriba al port de Maó sense cap complicació.


[22] Diario de nabegación 1822. Museu Marítim de Barcelona. Número de registre 24. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s