Guerra de la Independència de Grècia

La Grècia de principis del segle XIX es trobava dividida, una petita part era dominada pels venecians, un conjunt d’illes de la part occidental de Grècia formaven l’anomenada República de les Illes Jòniques i la resta estava sotmesa a l’Imperi Otomà des de l’any 1456 en què Atenes va ser ocupada pels turcs.

Arrel de les idees il·lustrades de la Revolució Francesa juntament amb ideals nacionalistes van fer que es creessin societats secretes que volien obtenir la unificació i independència de Grècia. L’any 1814, aquestes societats es van organitzar a la ciutat d’Odessa a Ucraïna on va preparar una conspiració envers l’Imperi Otomà.

El dia 25 de Març del 1821, els grecs es van revoltar contra les forces turques perquè no volien continuar estant sota el seu domini. A partir d’aquesta data s’inicià la Guerra de la Independència de Grècia, actualment, és considerada la Diada Nacional.

Una Assemblea Nacional proclamà la independència de Grècia a Epidaure l’any 1822, però l’Imperi Otomà no ho va acceptar i va continuar amb el conflicte bèl·lic, ja que es negava a perdre el domini d’aquella zona.

El soldà de l’Imperi Otomà va demanar ajut al seu vassall d’Egipte que, l’any 1825, va enviar esquadres per lluitar contra els grecs per mostra la seva fidelitat.

El conflicte bèl·lic va continuar fins l’any 1827 en què les diverses potències europees, que havien intervingut escassament en el  conflicte a favor de Grècia com era el cas de Gran Bretanya -la potència hegemònica del segle XIX- França i Rússia, aconseguiren vèncer a la flota turca i egípcia a la batalla de Navarino.

Finalment, l’any 1829 es firmà el Tractat d’Andrianòpolis pel qual es va concedir l’autonomia a Grècia. A l’any següent, es proclamà la independència de Grècia en el Protocol de Londres i s’instaurarà el Regne de Grècia on, a partir de l’any 1832, va regnar el monarca absolut Otó de Baviera.

Dins d’aquest context històric s’ha trobat informació relacionada amb aquesta guerra en el diari de navegació de Miquel Cardona[64].

La primera referència que es fa de la guerra en aquest quadern de bitàcola la trobem en la singladura número 13 que pertany als dies 28 i 29 d’abril del 1824, per tant la guerra ja feia dos anys que havia començat. La informació que ens aporta aquesta singladura és poc rellevant ja que únicament ens informen que tenien una fragata de proa que parece ser de la guerra y ciñe mura á babor.

La singladura que segueix a la 13 ens explica que els va passar por sotavento la fragata espresada en la otra singladura siendo de guerra francesa la cual nos ha preguntado de donde veniamos. Després d’aquesta anotació, van seguir el transcurs del viatge amb normalitat, ja que com que eren espanyols, els francesos no els van atacar.

L’altre fet que ens explica Miquel Cardona en el seu diari de navegació té a veure amb el viatge que va fer la fragata La Frasquita des de Bodrum, port turc, fins a Rodes, illa grega. Tal com s’ha comentat en l’apartat 4.2.2 Viatges mediterranis, aquest viatge es va fer amb un expedició egípcia, és a dir, van viatjar amb un conjunt de bucs entre els qual hi havia vaixells de guerra que eren egipcis i altres embarcacions mercantils com La Frasquita.

El primer que ens sorprèn d’aquest viatge és el fet de viatjar amb el egipcis, ja que segons la pàgina web http://www.onwar.com/aced/data/golf/greece1821.htm, consultada el dia 22/11/10, diu que els egipcis van intervenir en el conflicte a partir de l’any 1825, en canvi, la informació sobre aquest viatge en què La Frasquita viatjà amb els egipcis data del novembre del 1824, per tant, els egipcis ja intervenien en la guerra de manera implícita des d’abans del 1825.

El segon fet destacable és que per fer aquest trajecte, des d’un port turc a un de grec, el fessin acompanyats pels egipcis que eren enemics del grecs. L’explicació més raonable a aquest fet és que segurament únicament buscaven protecció per navegar amb seguretat per aigües internacionals.

De tal manera que devien considerar més convenient viatjar amb els egipcis, ja que s’ha de tenir en compte que La Frasquita va fer diversos viatges a Alexandria. Per tant,  consideraven que els grecs també eren els seus enemics, tot i que La Frasquita no va intervenir en la guerra.

Del dia 9 al 10 de novembre del 1824, singladura número 2, mentre navegaven cap a Rodes, varen albirar una Escuadra Griega formada per 25 bergantines menores i van decidir maniobrar afin de quedar sotavento de los bergantines de guerra. Al final d’aquesta singladura hi ha escrita amb una cal·ligrafia irregular la següent frase: Dios nos Guarde. És evident que estaven preocupats per la presència de la marina grega.

Al final de la tercera singladura d’aquest viatge, explica com era la situació amb els següents termes:

Los enemigos siguen en los mismos terminos sobre nosotros y las fragatas de nuestro conboy se quedan atras á cubrir el conboy.

Cal recordar que les fragates eren els grans bucs de guerra del segle XIX i que per tant és lògic que s’encarreguessin que el conboy, grup d’embarcacions amb el que feia el viatge La Frasquita, no patís cap atac directe.

Durant la nit del dia 11 al 12 de novembre, el grecs van continuar en les mateixes condicions. Passades les 12 h. d’aquella singladura, algun bergantins grecs es van apropar a les fragates del conboy que es van posar a disparar fins les 14 h. Durant la matinada, els grecs estaven molt a prop y los turcos es varen dirigir cap á ellos con lanchas y botes de proa, tirandose algun cañonazo y poco despues los griegos han tirado á huir.

En la cinquena singladura, es van adonar havia augmentat el nombre de bucs grecs, dicha Escuadra consta de unos 50 bergantines mas ó menos.

A més, aquesta singladura és molt interesant perquè ens explica que els grecs havien guanyat el sobrevent als turcs i es dirigien sobre unos 16 bergantines turcos. En aquell moment van començar a sentir el soroll dels canons i La Frasquita va girar en volta del E.  per sortir d’aquella zona perillosa, però els turcs ho tenien complicat perquè es trobaven a sotavent i això els hi era desfavorable per navegar.

La següent singladura la van principiar fugint dels grecs que estaven perseguint a una part del conboy. Les fragates que s’encarregaven de protegir-los es trobaven a sotavent continuant la lluita que havien començat en la singladura anterior. A 2 h. hemos visto mandar un buque incendiado a una fragata turca. Una hora després, els grecs van començar a cenyir l’amura de babord en volta del N. y el turcs que es trobaven a sotavent varen fer el mateix. Quan es van incorporar les fragates que havien quedat endarrerides es va tornar a iniciar el combat, seguint els grecs a sobrevent. Al vespre, els grecs continuaven a sobrevent, llençant algunes canonades de tant en tant, i La Frasquita a sotavent protegida pels egipcis i turcs. A las 7 h. hemos visto quemar un buque incendiario creyendo que no ha hecho daño á los nuestros, un poco despues otro que tambien se ha apagado y otro que no ha tenido efecto. De sobte, el bucs que havien aconseguit guanyar el sobrevent van començar a fugir i van començar a cridar als de sotavent per tal que fessin el mateix. Disparando quien por alli, quien por aquí casi cada momento, fins que finalment, quan van veure que els altres bucs del conboy seguien escapant, hemos determinado á seguir el rumbo E.S.E. per allunyar-se el màxim possible del conflicte bèl·lic.

L’última singladura d’aquest viatge la van principiar navegant pel N.E. i en volta d’un grup d’embarcacions pertanyents al conboy de les qual algunes eren mercantils i altres de guerra. Més tard, es van trobar amb un bergantí turc que els va informar que els bucs incendiats que havien vist del dia 13 al 14, es dirigien cap al vaixell Patrona Bey de l’esquadra turca per incendiar-lo i que no s’havia tornat a saber res més d’aquest buc ni de la seva tripulació. Finalment, els mariners de La Frasquita varen arribar al port de Rodes en perfectes condicions després d’haver navegat aproximadament uns 140 kilòmetres.


[64] Diario de nabegación 1822. Museu Marítim de Barcelona. Número de registre 24. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s