Habana-Barcelona-Montevideo-Rosario de Santa Fe-Port of Spain-Habana

Veure mapa amb el Google Earth

Informació sobre la ruta:

–       Tipus de vaixell: Bergantí

–       Nom del vaixell: Soberano35

–       Any de construcció:  –

–       Lloc de construcció: Blanes

–       Valor inicial: 24.000 duros

–       Tonatge: 412’32 tones

–       Eslora:  112 peus i 8 polzades

–       Mànega de coberta: 31 peus

–       Mànega d’arqueig: 32 peus

–       Puntal: 17 peus i 6 polzades

–       Capità: Gerard Maristany Olivé

–       Pilot: Silvestre ??

–       Inici del recorregut: 1-1-1899

–       Finalització del recorregut: 17-2-1900

–       Dies de navegació: 166 dies

–       Dies a terra: 246 dies

–       Durada total del viatge: 412 dies

–       Distància navegada: 17.248,12 milles

A partir del quadern de bitàcola de Gerard Maristany[31] podem conèixer com va ser aquest trajecte transatlàntic.

El primer dia de l’any 1899 van sortir del port de l’Havana cap a Barcelona amb carregament de fruits cubans. Van sortir del port amb l’ajut del pràctic i vapor remolcador, els qual més tard es van acomiadar.

En el primer dia de navegació, després d’estar fora dels perills de port, va començar a haver brisa molt fresca i molt marejol, pels quals van haver de virar en rodó amb majors i gàbies.

Durant els primers dies van navegar amb tot l’aparell cenyint per estribord.

A partir de la cinquena es va iniciar forta marejol del N., N.E. i E. i va augmentar la mar. El vent era sovint variable i, a vegades, deixava intervals de calma.

En la singladura número 11 començà a ploure i els horitzons del primer i quart quadrant es carregaren. De sobte el vent saltà al N.N.E. i van haver de cenyir per babord amb mars del S., S.E. i E. amb l’aparell de gonetes.

Al dia següent van passar a navegar amb tot l’aparell llarg en vela seguint cenyint la mateixa mura.

A partir del dia 16 de gener van caure alguns xàfecs de boira i aiguats. Es va afirmar el vent al S.O. i es navegà amb l’aparell de gonetes.

Tres dies després es va intensificar la pluja i el vent rolà al primer quadrant, el qual van cenyir per babord amb trinquet, floc, cangrea i gàbies altes.

A la singladura 20 encara continuaven els forts xàfecs i el baròmetre continuava baixant. Es van veure obligats a aferrar la goneta major, velatxo i gàbia alta per les dures ràfegues de vent. Finalment van acabar navegant amb aparell de trinquet i veles baixes en creu, fent el buc grans balancejos.

Aquest període de mal temps, que començà quan es va intensifica el xàfec del 16 de gener, es pot veure representat en el mapa perquè la ruta de color blau pàl·lid que va cap a Barcelona fa un pic poc després de passar les Illes de les Bermudes, a 34o30’N. de latitud i 60o45’15’’O. De longitud.

Després del temporal el baròmetre va pujar i es va establir un temps molt sec. La mar era molt alta i el buc feia forts balancejos, sempre intentant navegar de la millor manera possible. A més, el  vent era molt invariable en força i a vegades es quedaven en calma total.

Si veien que el vent era molt fresc o bé queia un xàfec, es veien obligats a aferrar com a mínim les gonetes, un cop passaven aquests fenòmens atmosfèrics, es tornaven a llargar aquestes veles.

En la singladura 27 tornà ha fer mal temps, xàfecs i ràfegues de vent fresc. El baròmetre va tornar a descendir. Les gruixudes mars feien que el buc donés forts balancejos. En aquesta singladura es va aferrar la major, sobrevelatxo, floc i la gàbia alta.

Tres singladures més tard van tornar a plovisquejar i es va navegar amb aparell de goneta major i sobrevelatxo. Aquest mal temps va continuar durant dues singladures més que van portar mar més gruixuda, dures ràfegues de vent i llamps, per tant, van minvar de vela.

Els següents dies es van donar més o menys les mateixes circumstàncies. Va començar a disminuir la força del vent, hi havia forta humitat i es va navegar majoritàriament amb tot l’aparell desplegat.

A partir de la 37 començà a fer vent fluix, continuant la forta humitat. La navegació es va continuar fent amb tot l’aparell i l’horitzó i el cel estaven clars.

L’ultima singladura explica com van ser ajudats pel vapor remolcador i el pràctic per arribar al port barceloní. Un cop allà, ràpidament van ésser admesos a lliure pràctica per la sanitat.

El dia 8 de juliol del 1899 van sortir cap a Montevideo amb carregament de vi i tretze tripulants. La partença del port es va realitzar amb l’ajut del vapor remolcador i el pràctic a bord, com sempre.

Les quatre primeres singladures les van passar governant de la millor manera possible les variables ventolines que a vegades provocaven intervals de calma.

Després de quedar-se en calma durant la cinquena singladura, va començar a tronar i llampeguejar de tal manera que van decidir aferrar les veles menors. Més tard van caure alguns aiguats.

Durant els dies següents van continuar tenint vent variable i intervals de calma. La humitat va augmentar. Tot els dies els van passar a prop de la costa, reconeixent llocs com el port de Màlaga, punta Calaburra o punta Europa. Es va navegar majoritàriament amb tot l’aparell en vela de la volta més favorable.

A partir de la singladura número 12 començaren a travessar l’estret de Gibraltar amb temps sec i intervals de calma, per això fins la singladura 15 no aconsegueixen passar-lo.

En els següents dies el vent va començar a ser fresquet i un cop es van passar les illes Canàries va ésser més fort i del N.E. El cel solia estar cobert i això els hi treia visibilitat. Tots els dies els van passar navegant amb tot l’aparell desplegat.

Observant la línia de color blau clar, la qual correspon al viatge des de Barcelona fins a Montevideo, es pot veure que fa una curvatura cap a Àfrica després de passar les illes del Cap Verd.

Aquesta desviació va començar en la singladura número 26. En aquesta es va iniciar a cenyir per babord amb tot l’aparell en vela i governar cap al S. A més, la mar va començar a ésser més viva i estar picada. Per últim, les condicions meteorològiques van portar una gran humitat i cirrus al cel.

A partir de la 30 es van establir llargs períodes de calma combinats amb vent fluix majoritàriament del primer quadrant, per tant, cada cop que no feia vent es quedaven sense poder governar i eren les corrents marítimes les que feien navegar al buc.

La mar era gruixuda i el temps els va portar diversos xàfecs amb molta aigua. Sempre que podien, cenyien el vent per estribord amb l’aparell convenient. L’última singladura en la qual es van donar aquestes circumstàncies va ser la número 37 que es va finalitzar a una latitud del 4o50’N. i una longitud de 20o14’15’’O. respecte el meridià de Greenwich.

Després del temporal les condicions van millorar. El cel i l’horitzó presentaven alguns celatges, el vent era fresquet del S. i es va cenyir per babord amb l’aparell de gonetes hissat.

El 18 d’agost es va llargar tot l’aparell i començaren a cenyir a bona bolina per babord.

Durant la singladura 44 van precipitar forts xàfecs i van haver de aferrar les gonetes. La mar va començar a ser molt gruixuda i picada del S.O., S., S.E. i E. i això feia treballar molt al bergantí. Al final de la singladura es van adonar que en les bombes tenien 20 polzades d’aigua que s’havia barrejat amb el vi a causa dels balanços que feia el buc. Això suposava una pèrdua del carregament de vi que transportaven per ser venut.

Tres singladures més tard van desplegar tot l’aparell ja que el vent i la mar havien calmat una mica. Es va tornar a cenyir a bona bolina per babord. Respecte a l’aigua de les bombes anava disminuint, però s’havia mesclat amb una quantitat considerable de vi, la qual cosa significava una disminució dels ingressos del negoci, ja que s’havia perdut una part del carregament.

Tot i que van passar uns dies en els quals l’aigua del buc anava disminuint, el dia 27 d’agost va tornar a caure un altre xàfec d’aigua molt fort, el qual va fer que les mars tornessin a ser voluminoses amb la conseqüència que això provocava que el buc es mogués molt i per tant que tornés a augmentar l’aigua de les bombes fins a 20 polzades. Cada cop es perdia més quantitat de vi barrejada amb l’aigua que havien d’extreure del buc per no perdre l’equilibri.

Durant els cinc dies següents l’horitzó va estar clar, la mar es va calma i van llargar tot l’aparell.

A partir del 3 de setembre tornà el mal temps, sent aquests excessivament humit. Al dia següent va caure un xàfec i van haver de minvar vela fins quedar amb l’aparell de gonetes.

Mirant el mapa podem fixar-nos que hi ha un punt de la ruta d’aquest viatge que s’apropa excessivament a la costa S. de Brasil, aquest correspon a les coordenades següents: 31o58’S. de latitud i 49o53’15’’O. de longitud. En la singladura que es va acabar en aquestes coordenades es va navegar amb tot l’aparell hissat i marejol. Quan el vent va rola al O. es va aferrar les gonetes i més tard es va fer el mateix amb les gàbies, perquè el vent havia augmentat d’intensitat i havia començat a ploure.

Els següents dies els van passar amb temps fred i sec, vent fluix amb intervals de calma i bordejant habitualment amb l’aparell de gonetes.

Els dies previs a l’arribada al port de Montevideo van portar mal temps, temporals d’aigua i a més el cel estava cobert de boira.

Finalment van aconseguit fondejar a la Badia de Montevideo i allà van esperar, fins les 23 h. 45’ de l’última singladura, a què vingués la sanitat i els admetés a lliure pràctica.

Fins que van tornar a navegar van passar 92 dies. Durant aquest període van aprofitar per anar a Rosario de Santa Fe, Argentina. Allà van comprar tasajo per vendre’l a l’Havana.

Per anar des de Rosario de Santa Fe fins a l’Havana van haver de navegar pel riu Paranà a remolc del vapor argentí Adriático, aquest els va porta fins a Punta Indio i a partir d’aquest punt van començar a navegar sense ajuda del vapor remolcador ni del pràctic, per mala sort, l’explicació d’aquest viatge fluvial no està del tot documentada i només s’ha pogut extreure aquesta informació.

A partir de la quarta singladura comencen a navegar per mar oberta. Aquests primers dies els van passar cenyint per estribord amb tot l’aparell en vela amb marejol de diversos quadrants i alguns intervals de calma de vent.

Durant la vuitena singladura va començar a llampeguejar i tronar pel tercer i quart quadrant. Es van veure obligats a aferrar les gonetes, majors, floc i cangrea per les ràfegues de vent del O.S.O. acompanyades d’aiguats, per sort només va durar mitja hora.

Dos dies després va millorar el temps i van poder cenyir per estribord amb aparell de gonetes.

Observant la imatge de la ruta de color carn, la que fa el viatge sortint des del riu de la Plata fins a Port of Spain, es pot veure com fa una línia pràcticament recta horitzontal cap a l’E. a l’alçada de Rio de Janeiro més o menys. Aquest desplaçament atípic de la ruta es va iniciar en la singladura número 13, la qual es va finalitzar a 25oS. de latitud i 42o17’15’’O. de longitud.

Durant la singladura 13 va haver marejol de tots els quadrants i pluja, per tant, es van veure obligats a navegar amb les veles menors aferrades i cenyir per estribord.

En els següents dies va continuar el mal temps amb forts xàfecs d’aigua i vent i mars gruixudes i voluminoses que feien donar al buc grans balanços.

Després de sis dies de temporal, es van quedar en calma amb la conseqüència evident de no poder navegar. Quan s’establia vent es desplegava tot l’aparell i cenyien per babord.

Quan es van situar a una latitud de 22o06’S. i a la longitud de 22o15’O., van tornar a poder posar rumb N. per anar cap a l’Havana. Aquestes coordenades corresponen a l’extrem de la línia quasi recta horitzontal que s’ha esmentat anteriorment.

Les últimes coordenades citades pertanyen a la singladura 23 en la qual començà a fer millor temps i van llargar tot l’aparell, tot i que continuava plovent i feia marejol del N.

Al dia següent van tornar a caure xàfecs del tercer i quart quadrant i les mars eren del S. i N.E. Per sort el vent era fluix i encara que també era variable, van poder cenyir-lo per estribord amb les veles menors aferrades. Durant la nit van haver-hi força llamps, però no van tenir cap conseqüència en el transcurs del viatge.

Durant els dies següents van tenir brisa fresqueta del primer quadrant amb alguns xàfecs i vent fresc que es va cenyir a bona bolina per estribord amb tot l’aparell en vela.

En el dia 23 de gener es van iniciar forts xàfecs d’aigua i vent del primer i segon quadrant. Les mar eren gruixudes del N., N.E. i E. i això feia que el buc es mogués molt. Van navegar durant tot la singladura amb l’aparell de gonetes hissat. A la nit van haver algun períodes de calma. Després de trobar-se grans quantitats d’aigua en les bombes,2perquè s’havia trencat el tanc de l’aigua potable, van decidir fer escala a Port of Spain, capital de Trinitat i Tobago.

Fins el dia 27 de gener, en el qual van arribar a Port of Spain, van continuar les mars gruixudes que feien treballar molt al buc i els xàfecs d’aigua.

Quan van ésser ancorats a una milla al S.O. del far de Port of Spain, la sanitat els va fer esperar un dia fins que van ser admesos a lliure pràctica.

Vuit dies després van poder salpar cap a l’últim port d’aquest recorregut, el de l’Havana.

Quan van tenir el tanc de l’aigua reparat i es va omplir amb la quantitat necessària per arribar al port cubà, es va llargar tot l’aparell i començaren a cenyit a bona bolina per estribord.

En els primers dies van caure alguns xàfecs d’aigua, intervals de calma i majoritàriament es navegà amb l’aparell de gonetes hissat.

A partir de la quarta singladura el cel i l’horitzó estaven habitualment clars o amb celatges, van continuar tenint intervals de calma i es navegà amb tot l’aparell desplegat o bé amb l’aparell de gonetes, sempre cenyint per estribord.

El dia 11 de febre començà a aparèixer celatges al cel, però de poca importància. Es navegava amb tot l’aparell en vela tenint brisa i vents de costa.

Dos dies abans d’arribar al seu destí van tenir llargs períodes de calma combinats amb ventolines que els obligava a hissar l’aparell de gonetes i cenyir per estribord.

En l’última singladura no va passar res peculiar. Quan es van trobar el pràctic van seguir les seves direccions fins arribar a l’ancoratge i un cop allà, va arribar la sanitat i van ser admesos a lliure pràctica.


[31] Quaderno de Bitacora para uso del Bergantin Español Soberano. Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s