Havre-Habana-Veracruz-Havre

Veure mapa amb el Google Earth

Informació sobre la ruta:

–       Tipus de vaixell: Corbeta

–       Nom del vaixell: Josefa

–       Any de construcció: 1865

–       Lloc de construcció: Barcelona

–       Valor inicial:

–       Tonatge: 375 tones

–       Eslora:

–       Mànega de construcció:

–       Mànega d’arqueig:

–       Puntal:

–       Capità: Antoni Cabot

–       Pilot: Joan Cahué

–       Inici del recorregut: 15-11-1875

–       Finalització del recorregut: 16-6-1876

–       Dies de navegació: 108 dies

–       Dies a terra: 107 dies

–       Durada total del viatge: 215 dies

–       Distància navegada: 6.086,58 milles


Tal com narra el quadern de bitàcola escrit per Joan Cahué[27], el viatge de l’Havre fins a l’Havana el van començar el dia 15 de novembre del 1875 i van arribar a allà el dia 31 de desembre del 1875, un total de 47 dies navegant.

Per poder sortir del port de l’Havre ho van fer amb l’ajut del pràctic i d’un vapor remolcador, un cop estava l’embarcació fora dels pellis del port tots dos van marxar i es va llargar tot l’aparell de la corbeta.

Durant el segon dia van donar les sis majors, les veles altes, trinquetilla i veles d’estai de messana. El vent era del tercer quadrant i mar gran del segon, tercer i quart quadrant. Durant la nit van virar en volta del N. Hi havia molta mar i el buc feia grans sacsejades i capbussades i això va fer que haguessin de bombejar per extreure l’aigua que entrava en l’embarcació. A les 17 h. feien 4 polzades d’aigua per hora.

En la tercera singladura d’aquest quadern de bitàcola explica que se’ls va trencar el pic de la messana i les escortes del floc i trinquetilla. Es van veure obligats a aferrar el floc i desenvergar la messana alhora que feia un vent robust i molta mar dels quatre quadrants. Durant la nit havien de bombejar sovint. A l’endemà, l’atmosfera estava entelada i al mig dia van aferrar la vela d’estai de gàbia.

La quarta singladura es va principiar amb les gàbies baixes, les altes, trinquet, trinquetilla i vela d’estai de messana. La situació meteorològica era de molt vent i mar. Al matí, va començar a ploure i van aferrar el trinquet.

A 2 h. de la següent singladura va començar a fer vent huracanat i van aferrar el velatxo alt. Durant la nit es va abonançar la mar i rolà el vent al N. Al finalitzar la singladura Cahué fa la següent referència:

(…) con todo lo pasado sospecho de que haya alguna averia en la carga.

La singladura número 6 es va començar amb tot aparell llarg, mar del vent i llarga del tercer quadrant i atmosfera i horitzó entre clars. Durant la singladura es va bombejar cada 4 hores.

En la següent, mar del primer i quart quadrant. Durant la nit el vent calmava. Al dia següent, bombejaven cada 4 h., fent dues polzades d’aigua per hora.

Durant la vuitena singladura, tot aparell llarg, mar del primer i quart quadrant i atmosfera i horitzó entre clars. Bombejant cada 4 hores.

El dia 23 de novembre van poder posar el pic de messana nou i van llargar messana i escandalosa.

Al dia següent, mar plana i atmosfera i horitzó entre clars. Es va fer de nit rolant-se el vent al tercer quadrant. A 11 h. es van aferrar sobres, floc i escandalosa. A 14 h. es va posar a plovisquejar i es va aferrar goneta, veles d’estai altes, floc de fora i messana. Pel matí, vent calmós. A 20 h., plovent, es va virar en volta del S. Es va fer de nit amb mar gran del quart quadrant i atmosfera de xàfec. A mitja nit es va aferrar el floc de dins i goneta de proa. A l’alba, atmosfera entre clars i molta mar del O. i N. A 20 h. calmà una mica el vent i es va llargar tot aparell.

Durant les següents singladures no hi ha gaires variacions, excepte els canvis constants de vela. Primer donen tot aparell llarg, més tard aferren sobres, goneta, escandalosa, petifloc i floc de proa. Després pel descens del baròmetre comencen a navegar a capa correguda.

La singladura 14 es va principiar amb les sis majors altes, trinquet, veles d’estai baixes, trinquetilla i floc de dins. Atmosfera i horitzó amb un continuo de xàfecs. Pel dematí es va aclarir l’atmosfera.

A 8 h. de la singladura 16, es van quedar amb les gàbies, trinquetilla i veles d’estai de messana virant en volta del N. i navegant a capa correguda. A 12 h., van tornar a virar i rolant-se el vent al N es va llargar l’aparell.

Durant la dinovena singladura es van arribar a quedar només amb les sis majors, veles d’estai baixes, trinquetilla i floc de dins. A 15 h., hi havia molt vent, llampegava i el baròmetre era molt baix, es van quedar amb les gàbies baixes, trinquetilla i veles d’estai de messana, rolant el vent al tercer quadrant.

A 4 h. de la següent singladura es va aclarir l’atmosfera, es va abonançar una mica la mar i es va llargar flocs majors i de messana. La nit es va passar amb molta mar del S.O.

Els següents dies els van passar navegant amb tot l’aparell llarg, en alguns moments dels dies els va caure alguns xàfecs.

El dia 7 de desembre es van quedar sense govern, fins a 6 h. van començar a cenyir la ventolina entaulada al tercer quadrant, però a mitja nit es van tornar a quedar en calma, bombejant cada 4 hores.

A 2 h. de la singladura 24 es va entaular el vent al tercer quadrant el qual es va cenyir amb tot l’aparell. A 5 h., es va aferrar sobres, floc i escandalosa. A mitja nit, semblant de mal caire i llampegant, es van aferrar gonetes, veles d’estai i floc de fora. Al dia següent es va aclarir l’atmosfera i es va llargar gonetes, floc i veles d’estai.

Fins la singladura 29 es va passar navegant amb tot l’aparell llarg. La situació meteorològica era variant, entre clars i xàfecs. A partir de la 29 es va començar a navegar amb tot l’aparell llarg més l’ala i rastrera d’estribord. Es continuava bombejant cada 4 hores.

Durant la nit del dia 21 al 22 de desembre es va haver d’aferrar les sobres a causa dels grans balanços del buc, però al dia següent es va tornar a donar tot l’aparell llarg.

A mitja nit de la singladura 39 va venir un xàfec amb llamps de tots els costats que els va obligar a minvar de vela i passat aquest es va tornar a llargar tot l’aparell. Al mig dia es va donar ala i rastrera.

En la següent singladura Cahué explica:

…á 20h pusimos á la voz de una barca Noruega y nos dió su longitud que reducida á medio dia es 59o02’ O.

Els següents dies es van passar amb algunes xàfecs. Es va albirar el Cap Samana i Cap Cabrón, i més tard l’Illa Tortuga.

A 5 h. de la singladura 44 demorava el far de Punta Lucrecia S4oO a distància de 10 milles. Deu hores més tard es va albirar el far Maternillos. A 22 h., es van posar a governar per pràctica.

Al vespres del dia 30 de desembre estaven en vistes de la costa de Matanzas. A mitja nit es va albirar el far de l’Havana i es va navegar en la seva demanda. A 13 h., estant a poca distància d’ella, van minvar de vela per esperar el dia. Pel matí va venir el vapor remolcador La Jitana, entrant amb l’ajut d’aquest i les disposicions del pràctic a port. Un cop dins l’Havana, es va aferrar tot l’aparell.

El segon viatge d’aquest recorregut es va iniciar a l’Havana i finalitzà a Veracruz. Es va començar a navegar el dia 25 de febrer del 1876, per tant portaven 56 dies a l’Havana des que van arribar de l’Havre fins que van salpar cap a Veracruz. L’arribada allà va ser el dia 7 de març del 1876, 12 dies de navegació entre ambdós ports.

La sortida del port de l’Havana es va iniciar a les 8 h. del matí quan va venir el pràctic a bord amb el vapor remolcador, gràcies a l’ajut de tots dos van salpar l’àncora i es van dirigir cap a fora del port, però a causa del Morro, van haver d’amarrar-se a una boia, adjunts amb el vapor fins les 9 h. i ½ que es van dirigir cap a fora fins quedar-se fora dels perills del port, allà es van acomiadar del pràctic i vapor. En seguida es va llargar tot l’aparell.

Aquest viatge va ser poc complicat, segons el quadern de bitàcola la primera singladura diu que es va començar navegant amb tot l’aparell llarg i així es va seguir totes les altres singladures. La situació atmosfèrica va ser majoritàriament d’horitzó i atmosfera amb celatges o clars, tot i que al vespre de la singladura 6 els va venir un xàfec.

Durant la nit de la novena singladura es quedaren en calma. Quan retornà el vent es posaren en demanda del port de Veracruz.

L’última singladura la passaren rumb cap a Veracruz fins a 3 h. 45’ que va arribar el pràctic a bord i van governar a la seva veu, entrant al port de Veracruz pel N. i donant fons a les 5 h. 30’.

El viatge de retorn a l’Havre des de Veracruz va començar el dia 27 d’abril del 1876, després d’estar-se a Veracruz 52 dies, i es va arribar a port francès el dia 16 de juny del 1876. Van navegar durant 51 dies, 4 dies més que l’anada des de l’Havre fins a l’Havana.

Tal com explica el quadern de bitàcola, a 5 h. de la matinada del dia 27 d’abril van començar la feinada de salpar les àncores. A 5 h. 30’, va venir el pràctic a bord i es va governar a la seva veu, salpant les àncores i llargant l’aparell. A 9 h., estant fora dels perills de port es va acomiadar el pràctic.

Fins la singladura número 5, es va navegar amb tot l’aparell llarg, cenyint el vent i amb l’atmosfera i horitzó entre clars, tot i que també van haver intervals de calma.

A les 7 h. de la cinquena singladura, havent molta mar de proa, van aferrar sobres, floc, veles d’estai altes i escandalosa. A 16 h., rolant el vent al quart quadrant van virar en volta d’aquest.

A partir de la singladura 8 es va poder llarga tot l’aparell, en les anteriors quan hi havia molta mar s’havien d’aferrar les mateixes veles que s’aferren en la singladura 5.

El dia 7 de maig el varen començar cenyint el vent amb sobres, petifloc, veles d’estai altes i escandalosa aferrades, fins a mitja nit que llargaren tot l’aparell. A 23 h., es van veure obligats a minvar de vela fins quedar amb gàbies, trinquet i trinquetilla a causa d’una xàfec.

Els següents dies es van passar llargant i minvant l’aparell depenent de les condicions meteorològiques, ja que es van passar intervals de calma i altres xàfecs amb pluja.

La quinzena singladura es va iniciar amb tot l’aparell llarg cenyint el vent. Es va passar la nit amb sobres, floc, veles d’estai i escandalosa aferrades. Al dia següent es va donar tot l’aparell, cenyint el vent fresc amb les sis majors, goneta, floc i veles d’estai de messana. al vespres es van aferrar major, trinquet, floc de fora i veles d’estai de messana.

La singladura 17 es passar cenyint sobre bords.

Al començar la singladura 21 es van quedar encalmats. Al vespres tenien maror del E. A l’alba va entrar una ventolina al tercer quadrant que van governar com expressar la tablilla.

Les següents 5 singladures van navegar amb tot l’aparell llarg, minvant de vela quan venia un xàfec i llargant-la quan passava. També van tenir algun interval de calma.

La singladura 26 es va principiar amb les sis majors, floc de dins, trinquetilla i veles d’estai de messana. A 20 h., van llargar el floc de fora, veles d’estai  baixes del mig i messana.

Al vespres del dia 24 de maig es van aferrar sobres, petifloc, veles d’estai altes i escandalosa. A 15 h. també es va aferrar la goneta per haver molta mar del E.

La següent singladura es va començar llargant tot l’aparell.

En la singladura 30 s’hissà l’ala i rastrera, però en la 31 es van arriar.

Els següents dies els van passar navegant amb tot l’aparell llarg i boira, minvant vela quan plovia i per la molta mar del tercer quadrant.

La singladura número 34 es va començar amb les sis majors, floc de dins, trinquetilla i veles d’estai baixes. A 4 h., van llargar el floc de fora, veles d’estai del mig i messana. A mitja nit es van llargar les gonetes.

Al vespres del dia 3 de juny van aferrar sobre major i goneta de proa. Al mig dia del dia següent no va haver observació per estar el cel carregat de boira.

Navegant amb tot l’aparell llarg es va passar fins el vespre del dia 7 que es va haver d’aferrar sobres, petifloc i escandalosa. Pel matí es va tornar a donar tot l’aparell.

Es va continuar navegant amb tot l’aparell llarg, arribant al mig dia del 15 de juny en vistes de la costa de França.

L’última singladura es va iniciar amb les sis majors, gonetes i messana. Plovent. A 8 h., van aferrar les gonetes. A 10 h., van minvar més de vela. A 11 h., va venir el pràctic a bord i de seguida es va llargar tot l’aparell governant a la seva veu. A poques hores de l’alba es va arribar a l’Havre sense novetats.


[27] Diario de navegacion para el huso de D. Juan Cahué piloto de la Corbeta Española “Josefa” en 1876 y 1876 y 77. Museu de la Marina. Vilassar de Mar. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s