Havre-Santander-Santiago de Cuba-Habana-Ship Island-Cadis-València

Veure mapa amb el Google Earth

Informació sobre la ruta:

–       Tipus de vaixell: Corbeta

–       Nom del vaixell: Josefa

–       Any de construcció: 1865

–       Lloc de construcció: Barcelona

–       Valor inicial:

–       Tonatge: 375 tones

–       Eslora:

–       Mànega de construcció:

–       Mànega d’arqueig:

–       Puntal:

–       Capità: Antoni Cabot

–       Pilot: Joan Cahué

–       Inici del recorregut: 12-8-1876

–       Finalització del recorregut: 11-8-1877

–       Dies de navegació: 168 dies

–       Dies a terra: 197 dies

–       Durada del viatge: 365 dies

–       Distància navegada: 11.883,12 milles


En la imatge anterior es pot observar com va ser aquest recorregut. S’inicià al port de l’Havre a França, des d’allà s’anà fins a l’Havana, fent abans escala a Santander i Santiago de Cuba. La tornada des de l’Havana es va realitzar fent un parada a una illa de Biloxi als Estats Units anomenada Ship Island i finalitzant a València.

La ruta que travessa l’Oceà Atlàntic pel sud és la que pertany a l’anada, des de Santander fins a Santiago de Cuba, per anar, sempre es buscaven els vents del sud d’aquest oceà, i la tornada sempre es realitzava pel nord, en aquest cas des de Ship Island fins a València.

El primer tram d’aquest recorregut es va començar a l’Havre i acabà a Santander, es va navegar durant 11 dies per arribar al port cantàbric.

Tal com relata el diari de navegació[28], la sortida del port francès es va dur a terme amb l’ajut del pràctic i un vapor remolcador, els quals es van acomiadar un cop el buc estava fora dels perills de port i es va llargar tot l’aparell.

Durant els següents dies es va navegar amb tot l’aparell llarg en vela, quan hi havia molta boira a l’horitzó i l’atmosfera viraven en volta del S., estant la mar plana tots els dies.

En la sisena i setena singladura va ploure, això va provocar que el vent refresqués i es va decidir aferrar sobres, goneta, veles d’estai altes, floc de fora, petifloc i escandalosa.

Les següents singladures les van passar amb l’horitzó i l’atmosfera amb celatges, navegant amb tot l’aparell llarg desplegat.

A 22 h. de l’última singladura va arribar el vapor remolcador i poca estona després el pràctic, quan aquest va estar a bord, es va aferrar tot l’aparell. A 23 h. estaven dintre del port de Santander i es van llençar les dues àncores.

Després de passar 26 dies a Santander van decidir marxar. En la primera singladura del viatge des d’aquest port fins al de Santiago de Cuba es mostra a la perfecció la importància del pràctic i dels vapors remolcadors a l’hora de sortir i arribar als ports amb un vaixell de vela d’aquella època, ja que en els ports hi havia múltiples perills si es navegava sense la direcció d’un pràctic i l’ajut d’un vapor, com per exemple xocar contra les roques del port. Fins que el pràctic i el vapor remolcador no estaven preparats, els vaixells no feien cap operació per sortir o entrar en els ports perillosos. Així es redacta a la singladura esmentada:

A las 23 h. del dia anterior nos vino el práctico abordo y salpamos una ancla, al principio de esta vino el vapor remolcador y salpamos la otra ancla dirijiéndonos para afuera con la ayuda del dicho y gobernando a la voz del práctico, alargamos todo aparejo con el vietno al 4º quadrante galeno, á la 1 h. estando safos del puerto se despidieron práctico y remolcador.(…)

Observant la imatge es pot veure que a poca distancia del port de Santander, la ruta d’anada fa un parell de pics. El primer d’ells es fa en un dia boirós, amb mar del O. i navegant amb tot l’aparell llarg en vela, per tant, es pot dir que es van donar unes condicions força normal per navegar, l’únic element que podria haver interferit en aquesta desviació podia ser la mar del O. El segon pic, però, si que va ser degut a una tempesta. Aquesta va començar en la setena singladura i va acabar dues després. La número set explica que el vent havia refrescat molt i hi havia molta mar del segon, tercer i quart quadrant, el que els va obligar a minvar vela fins quedar amb les gàbies, messana, trinquetilla, floc de dins i veles d’estai baixes. A 4 h. de la singladura, hi va haver un xàfec i van aferrar les gàbies altes, messana i floc, navegant a capa correguda. A 12 h., es va rolar el vent al quart quadrant, i després d’un altre xàfec, van aferrar les veles d’estai baixes, virant en volta del S. amb mars molt grans dels tres quadrants esmentats anteriorment. A l’alba va empitjorar el temps. Es van mirar les bombes i van trobar bastanta aigua a la bodega, la qual es va fer buidar amb les dues bombes enceses. Aquesta singladura es va finalitzar a 43o31’6’’N. de latitud i 12o16’20’’O. de longitud.

La singladura número 8 es va principiar navegant amb el mateix aparell amb que es va finalitzar l’anterior. Sovint havien de bombejar l’aigua que entrava al buc. L’atmosfera i l’horitzó estaven tancats i va continuar plovent durant tota la singladura. A 18 h. d’aquesta va calmar una mica el vent i la mar permetent-los desplegar la gàbia alta i el trinquet. A 22 h. es van donar la major, floc de dins i velatxo alt. Acabant la singladura a una latitud de 43o36’5’’N. i una longitud de 12o59’20’’O. Les coordenades de la novena singladura són las que corresponen al pic (44o06’3’’N. i 14o47’15’’O.). Al principiar aquesta singladura es van llargar les veles d’estai baixes i messana. Continuà la mar gran del tercer i quart quadrant i l’horitzó i l’atmosfera amb núvols. A 6 h. va refrescar el vent, va començar a plovisquejar i van aferrar messana i velatxo alt, continuant bombejant. Durant tota la nit va ploure i a l’endemà, degut al mal temps, es va minvar de vela fins quedà amb les gàbies baixes, trinquetilla i veles d’estai baixes. Com que hi havia molta mar, aigua i vent, en Joan Cahué féu una referència per indicar que segurament hi havia hagut una averia en el carregament causada per l’aigua, tot i que es continuava bombejant per extreure-la. Diu així:

…lo que sospechamos respecto los incidentes haya averia de agua y demas en la carga.

Durant les següents, es va aclarir l’atmosfera i calmà el mar. Es va llargar tot l’aparell i va disminuir l’aigua del buc, ja que es bombejava cada 4 h.

El dia 18 de setembre va tornar a ploure, pel que van aferrar tot l’aparell fins quedar-se a capa tancada amb només les gàbies desplegades. Tot i que es bombejava sovint va torna a augmentar l’aigua de la bodega. Al dia següent va haver xàfecs huracanats que van portar molta mala mar.

Els següents dies els van passar bombejant molt sovint, intentant desplegar l’aparell, però generalment l’havien de disminuir i navegar a capa correguda, perquè no parava de ploure i llampegar, alhora que hi havia mar del tercer i quart quadrant.

En la quinzena singladura es va trencar la vela d’estai de gàbia per culpa d’un fort xàfec.

A la següent es va posar una altra vela d’estai per substituir la trencada. Durant aquesta es bombejava cada 4 h. Al final de la singladura es va llargar tot l’aparell.

L’aigua del buc va anar disminuint durant les següents singladures.

En el mapa es pot veure que després del punt d’intersecció entre la línia d’anada a Amèrica i la de tornada, la primera fa un gran desplaçament en línia recta cap al O. Aquest es va produir durant la singladura 19 i 20. En aquestes van haver diversos xàfecs que els van fer desplegar i aferrar contínuament vela, tot i que la majoria del temps van navegar amb les sis majors, veles d’estai baixes, trinquet i floc de dins.

En les dues singladures que segueixen a les citades anteriorment, es va navegar amb tot l’aparell llarg i atmosfera i horitzó amb celatges. En alguns moments, no es podia navegar perquè hi havia molta mar.

Els següents dies es va continuar navegant amb tot l’aparell llarg cenyint el vent, el qual era habitualment del primer quadrant. En alguns dies van tenir xàfecs i boira de poca transcendència. En cas que refresqués molt el vent, s’aferrava sobres, petifloc, veles d’estai altes i escandalosa. Quan el vent era favorable i feia poca mar, s’hissava l’ala i rastrera d’estribord, el que es va fer seguidament a partir de la singladura 26.

En la singladura 32 es canvia la rastrera a babord.

Si tornem a mirar la imatge del mapa, una mica abans d’arribar a la meitat de la ruta entre el continent europeu i l’americà, la línia del recorregut fa com una mena de V o U. Això segurament va ser degut a què durant les singladures 39 fins a la 45, en les qual estan escrites les coordenades d’aquest tram de la ruta, va haver molts intervals de calma i vent sobtat. A més, en la majoria d’elles van tenir marejol del quart quadrant. Les coordenades que pertanyen al punt més al S. són: 18o13’6’’N. de latitud i 38o48’5’’O. de longitud.

Les següents singladures es van passar amb un continuo de xàfecs, navegant amb tot l’aparell llarg en vela i donant l’ala i rastrera quan els hi era convenient. Si el xàfec era molt fort s’aferraven sobres, petifloc i escandalosa. L’horitzó es va mantenir la majoria dels dies amb celatges.

En la singladura 62 es van preparar les àncores, però no va ser fins 6 singladures més tard que es va arribar al port cubà, perquè van tenir alguns xàfecs que els van obligar a minvar l’aparell en més d’una situació.

A 5 h. de l’última singladura va arribar el pràctic a bord i van governar a la seva veu. Durant la nit van estar fondejats a l’espera de brisa que va arribar a les 22 h. de la singladura, arribant el pràctic de nou 1 h. després. Més tard arribaren a l’ancoratge i van ser admesos a lliure pràctica.

El dia 26 de gener del 1877 es va iniciar el recorregut des de Santiago de Cuba fins a l’Havana. La sortida del port de Santiago de Cuba era relativament poc perillosa i per tant simplement amb l’ajut del pràctic es podia realitzar. Quan el pràctic va ser a bord es va hissar tot l’aparell i sota la seva direcció es va aconseguir sortir del port. Un cop fora dels perill el pràctic va abandonar la corbeta.

Les primeres singladures les van passar navegant amb tot l’aparell llarg, tenint vent del segon quadrant, atmosfera i horitzó entre clars i algun interval de calma.

A partir de la quarta singladura va refrescar el vent i s’aferrà vela, la següent singladura es va principiar amb només les sis majors, trinquetilla i veles d’estai en vela.

A la sisena es va tornar a llargar tot l’aparell llarg havent mar del vent i atmosfera i horitzó amb celatges.

El dia 7 de febrer es va navegar amb les sis majors, flocs, messana i veles d’estai baixes del mig perquè tenien vent del tercer quadrant. A 4 h. de principiar la singladura va comença a haver marejol del vent i es va aferrar les majors. Es va passar la nit a la vista de la costa E. de l’Havana. A l’alba, es va desplegar tot l’aparell i navegà en volta del N.

L’última singladura es va iniciar navegant amb tot l’aparell llarg hissat, vent del quart quadrant, mar plana i atmosfera i horitzó entre clars. Quan el pràctic va ser a bord, es van seguir les seves indicacions per entrar a port i un cop allà van ser admesos a lliure pràctica.

Nou dies després de l’arribada a l’Havana es va posar rumb a Ship Island.

Per sortir del port van necessitar a un pràctic i un vapor remolcador. Sota la veu del pràctic i remolcats pel vapor van aconseguir sortir del port, es va donar tot l’aparell llarg i remolcador i pràctic es van acomiadar.

Les primeres singladures es va navegar amb tot l’aparell llarg en vela, aprofitant el vent del primer quadrant i estant atmosfera i horitzó entre clars.

En el mapa que mostra la ruta no es pot percebre, però en el viatge de l’Havana a Ship Island, la ruta fa una petita curvatura al E. Aquest desplaçament es va produir en la tercera singladura. Durant la nit d’aquesta, el vent va rolar al N. i es va haver d’aferrar petifloc, veles d’estai altes i escandalosa. A mitja nit, va entrar vent del S. i es va aferrar les gonetes. Més tard, el vent es va calmar una mica i es va desplegar tot l’aparell, finalitzant la singladura a 24o31’N. de latitud i 85o56’15’’O. de longitud.

Els següents dies es van passar navegant amb tot l’aparell llarg desplegat i majoritàriament amb mar del vent. Van passar algun moment de calma i quan plovia s’aferrava vela.

A 16 h. de la vuitena singladura va refrescar molt el vent i es va aferrar el petifloc, veles d’estai altes i escandalosa.

Les següents singladures es van passar com les anteriors a la vuitena.

A 4 h. de la singladura número 11 el pràctic ja estava a bord i començaren a governar a la seva veu. A 8 h. s’aferrà tot l’aparell. A 16 h. es desplegà les veles majors, flocs i messana, sent el vent del segon quadrant. A 23 h. van donar fons en tres braços de fang i amb dues àncores.

Durant la nit de l’última singladura es va tornar a salpar, navegant amb tot l’aparell llarg a les ordres del pràctic. Van arribar al mig dia donant fons amb una àncora en 14 peus d’aigua, davant de Pass Christian, Mississipí, EEUU.

En teoria, la sortida de Ships Island es va realitzar amb l’objectiu d’arribar a València un cop creuat l’Atlàntic, però pels motius que més endavant s’explicaran, aquest que hauria d’haver estat l’últim viatge d’aquest recorregut, es va finalitzar a Cadis, essent l’últim viatge el de Cadis fins a València.

La sortida del port de Ship Island es va realitzar un cop el pràctic va estar a bord, van navegar sota les seves ordres i un cop  fora dels perills del port el pràctic es va acomiadar. Just després, van aferrar tot l’aparell i es van quedar fondejats durant les tres primer singladures pel fort vent del segon quadrant que bufava.

Les condicions atmosfèriques que es van donar, majoritàriament, en les primeres singladures, van ser vent fluix del segon quadrant, atmosfera i horitzó entre clars o amb celatges i mar del vent. Va caure algun xàfec que els obligar a minvar vela, però quan passava es desplegava tot l’aparell llarg.

A 4 h. de la singladura número 15, mentre navegaven amb tot l’aparell llarg, ala i rastrera de babord, es van quedar en calma. A 6 h., va caure un xàfec i van haver de minvar vela pel vent del tercer quadrant. A 10 h., quan ja va passar el xàfec, es va desplegar l’aparell gradualment.

Les dues següents singladures van ser molt similars. Va ploure, van tenir vent divers i mar del tercer quadrant, el que els va fer navegar només amb les sis majors i flocs, però quan milloraven les condicions ràpidament es donava tot l’aparell.

Els següents dies van ser força semblants. L’atmosfera i l’horitzó es trobaven amb celatges i cenyien el vent amb tot l’aparell llarg.

A partir de la singladura 25, comencen a navegar amb tot l’aparell llarg, ala i rastrera en vela amb mar del quart quadrant.

De la singladura 28 fins la 31 van tenir una gran tempesta. Va començar quan estaven situats a 35o55’55’’N. de latitud i a 63o15’20’’N. de longitud, després d’haver passat el triangle de les Bermudes, i va finalitzar-se a la latitud de 36o23’8’’N. i a la longitud de 56o15’15’’O. En el mapa no s’observa que la ruta de tornada cap Espanya faci cap gran desviació, tot i que si que es pot veure que fa una petita curvatura.

La singladura en la que va començar la tempesta, la número 28, es va principiar navegant amb les sis majors, goneta major i trinquetilla amb vent voluble del tercer quadrant, mar viva del tercer i quart quadrant i atmosfera i horitzó tancats. Més tard, va haver un xàfec de vent i pluja que els va obligar a aferrar la goneta major. La mar cada cop anava augmentant més i es va trobar molta aigua a les bombes, pel que es van posar a bombejar cada hora. Aquesta singladura es va finalitzar amb un xàfec del N.O. amb calamarsa i vent huracanat.

La 29 es va començar amb el trinquet, gàbies baixes i trinquetilla cenyint el xàfec. La tripulació havia de bombejar constantment perquè l’aigua havia augmentat considerablement. Quan va passar el xàfec, es van hissar les gàbies per intentar fugir de la mar que feia patir tant al buc. Abans d’arribar la nit es va llargar el velatxo alt i el floc de dins per cenyir el vent del N. Durant la nit, va haver un continuo de xàfecs forts del tercer i quart quadrant, que passats ho van deixar tot en calma. A l’alba, es va establir vent fluix i es continuava picant sovint la bomba.

La següent s’inicià amb les sis majors, floc de dins i trinquetilla en vela, sense poder llargar més vela a causa de la mar del primer i quart quadrant. Al vespre, es va calmar la mar i els va permetre desplegar les gonetes i messana. Més tard, va venir vent fresc del N.O. que els va fer aferrar la messana, major i goneta de proa. Es continuava bombejant cada hora sense descans. Durant el matí el vent es va tornar més fluix i van tenir oportunitat de desplegar major, gonetes i sobres.

L’ultima singladura d’aquest temporal es principià navegant amb les veles quadres i trinquetilla en vela, mar del N., plovent, atmosfera i horitzó boirosos i bombejant cada hora. Més tard va refrescar el vent i per prevenció van aferrar la vela sobre de proa. Durant la nit, el vent va ésser més fresc i fort i van plegar la sobre de major i la goneta de proa, mentre la mar continuava engrandint-se. Quan van començar els xàfecs de vent més fort es va aferrar la major. Després de que calmés el vent, es va hissar la major, sobre de major, ala i rastrera de estribord.

Els següents dies es van passar amb mar del tercer quadrant, atmosfera i horitzó amb boira i bombejant cada hora. Algun dia van tenir pluja i en general, navegaven amb tot l’aparell llarg, excepte en situacions puntuals en les que disminuïen vela.

Al inici de la singladura 38 van tenir mar del quart quadrant i vent fort, el que els va fer navegar amb les sis majors, flocs i veles d’estai baixes.

Durant la següent es va navegar amb les gàbies, trinquet, goneta major i trinquetilla, essent el vent de popa i la mar gruixuda del quart  quadrant. Es continuava bombejant cada hora.

Els següents dies de navegació van ser molt semblants. Navegant amb tot l’aparell llarg i intentant donar l’ala i rastrera quan no hi havia boira. La mar era del quart quadrant. En algunes singladures va plovisquejar i tot i que picaven contínuament la bomba, en la singladura 45 va tornar a augmentar l’aigua a l’interior de la nau.

Amb les sis majors, floc i messana en vela es va començar la cinquantena singladura. La que va portar mar gran del E. que va fer augmentar més l’aigua del buc.

Durant les dues següents singladures es va navegar amb tot l’aparell llarg. Aquestes van ser molt dures i cansades per la tripulació perquè no paraven de bombejar.

Com ja s’havia dit anteriorment, en un principi aquest hauria d’haver estat l’últim viatge d’aquest recorregut i en teoria s’hauria d’haver finalitzat a València, però la tripulació estava molt cansada de tant bombejar i l’aigua no para d’augmentar. Els oficials del vaixell van fer una junta i van acordar fondejar en el port de Cadis, que era el que es trobava més a prop d’ells, ja que haver intentat continuar cap a la seva derrota, València, hauria estat una gran temeritat, perquè es podria haver perdut tot el buc, el carregament i part de la tripulació o tota ella.

A 20 h. de l’última singladura va arribar el pràctic i es van posar a governar a la seva veu. A 23 h. van ser admesos a lliure pràctica i van fondejar en el port de Cadis.

El dia 2 d’agost del 1877 es va iniciar el viatge cap a València, port on es finalitzà el recorregut. Quan va estar llestos amb el pràctic a bord es va salpar amb tot l’aparell llarg, vent fluix, mar plana, atmosfera amb celatges i horitzó calitjós. Quan van estar fora dels perills del port, el pràctic es va acomiadar.

Totes les singladures, excepte la numero 8, es va navegar amb tot l’aparell llarg. Habitualment tenien mar plana, vent del O., variable o calma, atmosfera i horitzó calitjosos i a partir de les quatre ultimes singladures es posen a bombejar contínuament.

La vuitena singladura es va navegar amb les sis majors, floc, messana i veles d’estai desplegades. En aquesta, va augmentar l’aigua del buc.

Quan va arribar el pràctic, en l’última singladura, es va començar a governar sota les seves ordres. Un cop van arribar al port es va aferrar tot l’aparell, doncs es van adonar que el buc continuava tenint molta aigua i van haver de bombejar sense parar encara que ja estaven a port.


[28] Diario de navegacion para el huso de D. Juan Cahué. Del 17 al 18 de setembre de 1876. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s