La maniobra naval

En la realització d’aquest treball m’he trobat diversos conceptes lligats amb el món de la navegació que seran explicats en aquest apartat.

Durant pràcticament tot el segle XIX, l’única manera de navegar existent era a vela utilitzant la força del vent per impulsar-se. La velocitat que agafaven depenia del nombre de veles que portaven hissades, la força del vent i com l’aprofitaven.

El nombre de veles desplegades es determinava en funció de la força del vent, tal com explica la pàgina del diari de navegació de R. Giménez.

Depenent de les veles hissades es poden diferenciar diversos tipus d’aparells[12].

Quan hi havia bones condicions atmosfèriques per navegar s’hissava tot l’aparell, l’expressió utilitzada per aquest tipus de navegació era navegar a tot drap.

Si es desplegaven totes les veles sense prendre rissos[13] es deia que es navegava amb tot l’aparell llarg.

L’aparell de creu, hissades només les veles quadres, es solia utilitzar quan el vent bufava directament des de la popa. Quan el vent era molt fort, però consideraven que es podia continuar navegant, solien estendre l’aparell de majors, és a dir, aferraven totes les veles a excepció de les del pal major.

Altres formes de governar l’embarcació quan hi havia tempestes eren navegar a capa correguda o a capa tancada. El capità era el que decidia de quina manera era més convenient, la primera consistia en cenyir amb poca vela i solia ser utilitzada durant un temporal moderat, la segona significa navegar amb la vela de capa, un floc petit resistent als vents i el timó a sobrevent per tal d’aconseguir equilibrar el buc quan la mar era molt gruixuda i hi havia molt onatge.

Correr a palo seco era una expressió utilitzada quan es navegava sense cap vela hissada perquè hi havia una gran tempesta i ni tan sols podien capejar, mantenir-se en el mateix lloc sense retrocedir per culpa del vent.

Per últim, cal dir que quan no bufava gens de vent es deia que s’havien quedat sense govern, ja que no podien navegar de cap forma.

Evidentment, la força del vent no la podien determinar, per tant era un factor aleatori i incontrolable.

Per l’altra banda, el vent podia ser aprofitat de diverses maneres segons la seva direcció.

Cal distingir entre sobrevent, costat de l’embarcació d’on prové el vent i sotavent, part del buc cap on va el vent. Aquests costats del vaixell també es poden anomenar mura, la mura de babord és l’esquerra en direcció a la proa i la mura d’estribord és el costat dret en sentit a la proa de l’embarcació.

Quan el vent anava directament cap a la proa de l’embarcació no podien navegar. Si es formava una angle d’entre 30o-40o entre el vent i la proa, es cenyia el vent, també dit cenyir o navegar de bolina.

Quan es formava un angle de 90o s’anomenava navegació de través. Si l’angle format amb la proa era de 150o es deia navegar per l’aleta.  Rebia el nom d’empopada quan es navegava bufant el vent formant un angle de 180o amb la proa.

 

El dibuix ha estat realitzat a ordinador a partir de les explicacions del professor de la Facultat de Nàutica de Barcelona i capità: Agustí Martín Mallofré.

Quan el vent anava directament cap a la proa no podien navegar i per poder anar cap a la seva derrota havien de girar la nau a babord o estribord per poder cenyir el vent. D’aquesta manera es desviaven una mica de la seva trajectòria, però aconseguien navegar en contra del vent. Aquest tipus de navegació s’anomena bordejar i cada cop que canvien de bordada, babord o estribord, rep el nom de virar i això ho feien per no desviar-se massa cap un costat o l’altre de la seva derrota.

Representació aproximada de bordejar i virar realitzada a ordinador                                     

En aquesta imatge de la dreta podem veure com el punt B seria la derrota de l’embarcació situada en el punt A que rep el vent directament a la proa. La línia de color vermell representaria el rumb que seguiria un vaixell a vapor de principis del segle XX, en canvi, un veler hauria de fer el recorregut de color verd, és  a dir, hauria de bordejar, en cada punt C, D i E la nau viraria, canviaria la direcció de la proa.

 

La maniobra que s’utilitzava per tal d’aconseguir que l’embarcació es mantingues quieta en un lloc determinat, ja fos en un port o bé a mar oberta, s’anomena fondejar.


 

[12]Aparell: Conjunt d’arboradura, eixàrcia i velam d’una nau. Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalanas. http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=aparell&operEntrada=0 (29/12/2010)

[13] Ris: Quan s’aferra a la verga una part de la vela disminuint la seva superfície perquè prenguin menys vent. Real Academia Española. http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=rizo (29/12/2010)

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s