Maó-Badia de Tunísia-Alexandria

Veure Mapa amb el Google Earth

Informació sobre la ruta:


–     Tipus de vaixell: Fragata

     Nom del vaixell: La Frasquita

–     Any de construcció:

     Lloc de construcció: Espanya

     Valor inicial:

–     Tonatge: 292 tones

–     Eslora:

–     Mànega de construcció:

–     Mànega d’arqueig:

–     Puntal:

–     Capità: Joan Cardona

–     Pilot: Miquel Cardona i Moncada

–     Inici del recorregut: 5-2-1822

–     Finalització del recorregut: 15-3-1822

–     Dies de navegació: 28 dies

–     Dies a terra: 0 dies

–     Durada total del viatge: 28 dies

–     Distància navegada: 1.114,41 milles

La sortida d’aquest recorregut es va iniciar al port de Maó i es va finalitzar a Alexandria, després de fer escala en la Badia de Tunis a Tunísia.

Segons el diari de navegació[19] que relata aquest viatge, es va salpar del port mallorquí amb vent del S.S.O. desplegant les gàbies, messana i floc.

Les quatre primeres singladures les van passar fondejant cada cop que hi havia vent del S.E., quan el vent es tornava del S.O. llargaven les gàbies, messana i floc per navegar.

Durant la nit del dia 9 de febrer va descarregar un xàfec que va portar pluja i calamarsa. Els següents dies també van portar xàfecs, però de poca importància.

La ruta vermella de la imatge de la pàgina anterior reflexa dues ziga-zagues en vertical entre el punt de partida i Sardenya. En principi la ruta hauria de continuar cap al sud, com si no existís el pic que s’apropa a Sardenya. Aquesta desviació es va produir en la singladura 10, tot i que durant la número 9 també va haver fort temporal.

La 10 es va principiar a 38o36’N. de latitud i 6o26’09’’E. de longitud i es va finalitzar a 39o30’N. i 7o12’57’’E. Si simplement ens fixem en les coordenades ja es pot observar que la desviació de la ruta principal va estar considerable, ja que en teoria haurien d’haver finalitzat la singladura al voltant dels 38oN. de latitud i 7o20’E. de longitud. El causant principal d’aquesta desviació va ser un xàfec del S.E. que va portar vent, molta pluja i calamarsa. Aquest fenomen els va obligar a tancar les gonetes i floc, abriolar la major i messana i donar una mà de rissos a les gàbies. Durant la nit va llampegar del O. i E. mentre navegaven per la mura d’estribord. A l’alba, cel i horitzó ennuvolat, vent fresc i mar picada.

Per sort, dos dies després, es van donar unes condicions idònies per navegar amb vent del S.S.E. que els va permetre desplegar tot l’aparell, ales i rastrera d’estribord. Això va fer que al final de la singladura es situessin a 37o44’26’’N. i 8o17’45’’E., el que significa que en una singladura havien aconseguit retornar a la ruta habitual per anar fins a Tunísia.

L’última singladura es va principiar amb vent fluix, mar plana i tot l’aparell en vela. Durant la nit va descarregar un xàfec que va portar molta pluja, havent d’abriolar la major i messana i tancar les gonetes i sobremessana. Un cop va passar es va tornar a desplegar tot l’aparell i van cenyir el vent mura estribord. A les 17 h. d’aquesta singladura van fondejar a la Badia de Tunis i a 23 h. van llançar l’àncora de babord.

A partir del 19 de febrer, fins el dia 3 de març, es van passar fondejant per diversos punts de la Badia de Tunis. El diari de navegació no indica a quines coordenades es trobaven cada dia, però si que explica què feien cada dia.

En general, relata les condicions atmosfèriques que tenien, perquè fins el dia 26 de febrer no van ser admesos a lliure pràctica. Just el dia següent de ser admesos van desembarcar 48 bales de llana, dos dies després es van fer a la vela per arribar a un altre lloc, del qual no en fan referència en el diari de navegació, on van desembarcar 14 barras de almendras.

El dia 4 de març van començar a navegar rumb Alexandria. La sortida de la badia es va realitzar amb vent del S.O. fluix i navegant amb les gàbies, trinquet i goneta major hissades. Més tard, es van donar la goneta de proa, ala i rastrera de proa.

Durant el viatge cap Alexandria, no hi va haver cap fet destacable que interferís en el transcurs de la ruta, de fet, en el mapa anterior ja es veu que des de la sortida de la Badia de Tunis la línia vermella és força recta, per tant això ens indica que no va haver cap alteració que afectes al rumb. Només va caure un xàfec el dia 8 de març de poca intensitat i importància. Entre el port tunisià i l’egipci es van albirar l’illa de la Pantel·leria i Malta.

Finalment es va arribar a fondejar a Alexandria el dia 15 de març.


[19] Diario de nabegación 1822. Museu Marítim de Barcelona. Número de registre 24. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s