Maó-Malta-Alexandria-Siros-Alexandria

Veure mapa amb Google Earth

Informació sobre la ruta:


–          Tipus de vaixell: Fragata

–          Nom del vaixell: La Frasquita

–          Any de construcció:

–          Lloc de construcció: Espanya

–          Valor inicial:

–          Tonatge: 292 tones

–          Eslora:

–          Mànega de construcció:

–          Mànega d’arqueig:

–         Puntal:

–         Capità: Joan Cardona

–         Pilot: Miquel Cardona i Moncada

–         Inici del recorregut: 23-1-1824

–         Finalització del recorregut: 26-5-1824

–         Dies de navegació: 42 dies

–         Dies a terra: 83 dies

–         Durada total del viatge: 125 dies

–         Distància navegada: 1.753,69 milles

El primer escrit[20] de Miquel Cardona i Moncada d’aquesta ruta explica que es van fer a la vela per sortir del port de Maó amb gàbies, floc i messana i vent fresquet del N.O. Quan van estar fora dels perills del port van desplegar les gonetes i trinquet. Més tard el vent rolà al O. i es va llargar tot el pal major.

La segona singladura es va principiar amb marejol del S.O. Més tard es van veure obligats a quedar-se únicament amb les gàbies amb tres rissos i el trinquet hissats perquè el vent del N. era molt fort i l’atmosfera tenia molt mal aspecte.

Evidentment, al cap de poca estona, va descarregar un xàfec de vent, calamarsa i pluja molt forta que va durar tota la nit.

Al dia següent el vent del N. continuava essent molt fort i la mar molt gruixuda. Durant tot el dia va seguir el mateix temporal i l’aigua de dins del buc va començar a augmentar, la qual cosa va fer alarmar als tripulats i patir pel llast, que era el que donava estabilitat a la nau.

En la tercera singladura el vent es va establir fluix i del N.E., cosa que va fer que poguessin desplegar tot l’aparell. Durant aquesta singladura van trobar una embarcació que havia naufragat.

L’ultima singladura es va principiar amb tot l’aparell, però va refrescar el vent i van haver d’aferrar totes les veles menys els treus i donar dos rissos a les gàbies, tot i així van seguir cenyint mura babord. Quan el vent va tornar a ser fluix es van treure els rissos de les gàbies i es va desplegar la goneta major. Pel matí albiraren Malta i en poques hores van arribar al seu port sense novetats.

La sortida de Malta es va realitzar 23 dies després d’arribar. Tant l’inici com les primeres singladures van ser molt similars. Es navegava amb l’aparell favorable segons el rumb que expressa el diari de navegació, normalment era les cinc majors i goneta més les veles favorable segons el rumb. Respecte el temps es va passar de ser calimós a estar el cel clar. El vent solia ser fresc i tenien una mica de marejol.

A partir de la singladura número 6 comencen a navegar amb tot l’aparell en vela, tot i que feien molts canvis de veles, la regla general que es pot establir és que quan feia molt de vent i hi havia la possibilitat de caure un xàfec s’aferraven les veles que creien convenient i habitualment es donaven rissos a les gàbies, en lloc d’aferrar-les, i sovint també feien el mateix amb el velatxo, un cop el vent calmava es treien els rissos i es desplegaven les veles convenients.

Si s’observa el mapa es pot apreciar que quan estan a punt d’arribar a l’Alexandria la ruta verda més destacada fa dues voltes, la primera és la més gran i després fa l’altra més petita. A primera vista sembla un fet inexplicable el per què estant tan a prop del seu destí van donar aquesta volta.

Per explicar aquest fet s’ha de començar dient que tot es va iniciar a la matinada del la desena singladura, la qual es va finalitzar a 31o49’N. de latitud i 29o46’51’’E. de longitud. Aquell matí va començar amb mal temps i es va haver de capejar la mura de babord després d’haver albirat Alexandria, la qual van determinar a ull que es trobava a unes 12 milles.

La següent singladura va portar més complicacions, el vent i mar van augmentar d’intensitat i a més es van veure obligats a arborar el masteler de goneta perquè s’havia podrit la metxa del pal trinquet.

Durant les següents singladures tornaren a establir el rumb correcte cap Alexandria. Es va navegar amb els treus hissats i les gàbies amb rissos, cenyint per babord el vent fresc.

En la singladura número 15 s’albirà terra sense reconèixer quina era la ciutat, tot i que van poder reconèixer que hi havia petites embarcacions fondejades. Aquesta singladura es va finalitzar a 31o50’N. de latitud i a una longitud de 30o07’03’’E., per tant s’havien passat la costa d’Alexandria i per això es va realitzar la segona volta més petita.

Dues singladures després es van adonar que estaven molt a prop d’Alexandria perquè les aigües eren molt blanques. Es van posar a cenyir la mura d’estribord aconseguit albirar terra a 19 h. de l’última singladura i més tard fondejar sense complicacions.

La sortida d’Alexandria es va realitzar sense problemes, navegant amb gàbies, treus i goneta major en vela, cenyint la mura de babord.

A partir de la quarta singladura es donaren totes les veles convenients i l’ala rastrera primerament a estribord i més tard a babord, perquè hi va haver un petit canvi en el rumb.

A partir de la singladura número 7 comencen les complicacions que van fer que aquest viatge fos més llarg de l’habitual. El principal inconvenient era travessar el Canal de Rodes, que és un estret ple d’illes. A més de la complicació de navegar per aquelles aigües es va afegir mal temps amb pluges i vent fresc del N.O.

Durant la travessia per aquest canal s’utilitzaven les costes retallades gregues com abric, en el sentit que les utilitzaven per resguardar-se i protegir-se dels vents que no eren favorables, per tal de no desviar-se del seu rumb.

L’última singladura la van passar bordejant amb les cinc majors, goneta i gàbies desplegades per arribar al port de Siros. Quan es va arribar es va donar fons en vuit braces d’aigua en un fons de sorra i llanca. Al final de la complicada singladura Miquel Cardona escrigué:

Gracias al todo Poderoso hemos llegado felizmente.

Quan van passar 23 dies, van tornar a salpar destí Alexandria. En aquest viatge, a diferència de l’anterior, no van tenir cap complicació i es va recórrer la mateixa distància en tan sols quatre dies.

La navegació es va realitzar amb tota la vela possible portable al rumb que seguien i l’ala rastrera a estribord.

Durant l’última singladura es van trobar amb una embarcació que portava el mateix rumb que ells i els va dir que ells havien vist la terra d’Alexandria. Més tard els mariners de la fragata Frasquita també van veure la costa egipcia, trobant-se a una distància de 12 milles aproximadament. Quan el vent es va tornar fresc, van aferrar la goneta de proa, messana i donaren uns rissos a la sobremessana i velatxo. Més tard es van adonar que els seria impossible fondejar en Alexandria durant aquell dia, van decidir aferra la goneta major i esperar. Al dia següent van albirar la barca dels pràctics i una hora més tard van arribar al punt on es trobaven. Quan va ser el pràctic a bord es va posar rumb a l’ancoratge i només amb les gàbies, floc i messana van arribar-hi.


[20] Diario de nabegación 1822. Museu Marítim de Barcelona. Número de registre 24. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s