Matanzas-Montevideo-Matanzas

Veure mapa amb el Google Earth

Informació sobre la ruta:

–       Tipus de vaixell: Bergantí

–       Nom del vaixell: Magin

–       Any de construcció: 1857

–       Lloc de construcció: Vilassar de Mar

–       Valor inicial: 20.000 pesos

–       Tonatge: 247 tones

–       Eslora: 33m

–       Mànega de construcció: 8’8m

–       Mànega d’arqueig: 8’3m

–       Puntal: 4’3m

–       Capità: Josep Guardiola

–       Pilot: Jaume Sust i Alsina

–       Inici del recorregut: 20-3-1863

–       Finalització del recorregut: 29-11-1863

–       Dies de navegació: 140 dies

–       Dies a terra: 114 dies

–       Durada total del viatge: 254 dies

–       Distància navegada: 15.189,79 milles


A partir del quadern de bitàcola escrit per Jaume Sust i Alsina[25], sabem que el viatge des de Matanzas fins a Montevideo es va començar el dia 20 de març del 1863, arribant al port uruguaià el 6 de juny del mateix any, per tant, van passar 78 dies navegant entre els dos ports americans.

La sortida del port de Matanzas es va realitzar amb ventijol fluix del E. i llargant tot l’aparell. Gràcies a l’ajuda del pràctic aconsegueixen estar fora dels perills del port, punt en el qual s’acomiaden d’aquest.

Les primeres singladures transcorreran amb marejol del vent, aquest sempre entre N. i E., tot l’aparell llarg en vela i algun que altre xàfec.

Si ens fixem en la imatge de dalt, en la ruta de color lila més clar es pot observar que fa una mena de pic com si es desviés de la trajectòria principal. Si ens fixem en el quadern de bitàcola, Jaume Sust començà la novena singladura explicant que portaven tot l’aparell en vela, hi havia vent fresquet del E.S.E., mar grossa del E. i l’horitzó estava emboirat. Aquests factors més algun xàfec que va caure durant la tarda podrien haver provocat aquest desplaçament atípic acabant la singladura a una latitud observada de 32o16’N. i un longitud de 47o52’15’’O. respecte el meridià de Greenwich.

Els següents dies els van passar amb tot l’aparell llarg desplegat. La majoria de vent que bufava era del S. o E., tot i que encara continuaven tenint ràfegues de vent del N. Respecte al cel i l’horitzó solien estar o bé clars, o bé amb celatges, tot i que en algun singladura es van presentar amb calitja.

Si ens tornem a fixar en la imatge i la mateixa ruta, podem observar que més endavant hi ha un petit pic, aquest punt es troba a la latitud 31o05’N. i longitud 55o38’15’’O. En aquest cas si llegim el quadern de bitàcola la singladura 17 d’aquest viatge, en la qual es van escriure aquestes coordenades, no trobem cap fenomen que pugui descriure aquest desplaçament un tant estrany. En aquesta singladura esmentada el més important que diu és que hi ha cel i horitzó amb celatges, el vent és fresquet i la mar grossa.

Les següents singladures les varen passar amb tot l’aparell en vela, mar del S.E. i els demès indicadors com el vent, cel i horitzó variable segons el dia.

A partir de la singladura número 23 començà haver-hi boira i a vegades els queia algun aiguat. A la 25 va haver un xàfec que els va deixar sense govern, és a dir, sense vent favorable per continuar navegant, a més va començar a ploure. Quan va passar el mal temps van poder donar bona vela a babord.

Els següent dies els van passar quasi tots amb tot l’aparell llarg desplegat, mar del N.E. o bé del S.E. i algun que altre celatge al cel i horitzó.

A la singladura 31 s’explica que portaven tot l’aparell en vela i cenyien el ventijol amura babord. Durant les següents es continuà amb situacions molt similars.

El dia 24 d’abril del 1863 feia mar grossa, hi havia brisa fresqueta del E.S.E. i portaven tot l’aparell en vela a excepció de sobres i petifloc. Durant la nit d’aquest dia es va desplegar la goneta, però a l’endemà es va tornar a llargar després d’haver aclarit el cel.

Els dos dies següents van ser molt semblants respecte a la meteorologia i els canvis que es feien en l’aparell.

A la singladura 41 va caure un xàfec que va porta molta aigua i va calmar un mica el vent. Les dues següents també van portar aigua i en una d’elles els va deixar sense govern fins que va calmar el temps.

A partir del 2 de maig, la majoria de singladures es van principiar amb tot l’aparell en vela i cenyint per la mura de babord.  Solien tenir brisa galena, marejol del S. o S.E., l’horitzó normalment amb celatges i el cel clar.

A la singladura 48 s’albirà la costa de Brasil per estribord, demorant Pernambuco pel N.O. ¼ O, a llarga distància.

Les primeres singladures que segueixen la 48 les van passar a la vista de la costa, en la imatge es pot observar com el recorregut lila claret s’apropa molt a la costa de Brasil, aquest apropament es va donar durant les singladures esmentades anteriorment.

Els dies següent van ser força similars, els varen passar amb canvis atmosfèrics constants que els obligaven a posar unes veles o altres. Si llegim la singladura 55 ens podem fer una bona idea dels canvis constants del temps i com adaptaven les veles a aquest:

Con la brisa fresca del S.E., mar gruesa del S., aparejo de trinquete con el riz, mayor y velacho sobre dos, foque y vela de estay, cielo y horizonte con celajeria parda, con estos términos principiamos esta, al anochecer por haber calmado el viento y la mar de proa, largamos el riz de trinquete y los de la mayor y velacho, durante la noche el viento se roló al E.; amanecio cielo y horizonte con celajitos sueltos, brisa fresquita del N.E., mar regular del E., aparejo todo con las volantes de babor (…)

Durant els següents dies podem extreure un model a seguir respecte a l’aparell depenent del vent que feia. Si el vent era del N.E. o E. s’utilitzava tot l’aparell llarg afegint volants de babord. Si bé aquest era simplement del N. es desplegava tot l’aparell llarg a més de l’ala i rastrera d’estribord. Per últim, si el vent era del N.O. es llargava tot l’aparell i ala de sobrevent.

La singladura 72 també és un bon exemple de diferents canvis atmosfèrics ocorreguts en una sola singladura que els obligà canviar de veles diversos cops. La singladura diu així:

Aguantándonos á capa cerrada con el aparejo de mayor y velacho sobre las tres y trinquetilla siendo el viento al S.O. fresco, mar larga y gruesa del mismo, cielo y horizonte semi-celajosos damos principio á esta, á 4h habiendo calmado un tanto el viento y mar largamos el foque, trinquete y vela de estay, de este modo anochecio, á 10h viramos de la otra vuelta y por volver á refrescar el viento quedamos otra vez con la mayor y velacho sobre las tres y trinquetilla, pasamos la madrugada y mañana con un continuo de chubascos que han traido, poca agua, algo de piedra y un viento tempertuoso; al medio dia no pudimos observar por causa de uno de ellos.

Els següents dies que van transcórrer fins arribar a port els van passar amb diversitat de vents, del O., N.O., N.N.E. i S.S.E.

Aquestes variacions de vent poden explicar la petita volta que fan abans d’arribar al port de Montevideo, ja que a més també van tenir marejol.

Durant l’estada a Montevideo van fer un viatge per adquirir carregament. La informació del quadern de bitàcola sobre aquest viatge és la següent:

El Miércoles 22 de Julio de 1863 salimos de Montevideo con lastre para ir á cargar en el Arroyo Negro, llevando práctico y siguiendo en un todo á las órdenes del dicho, en cuyo arroyo llegamos el 31 del mismo sin haber tenido la menor novedad; el 16 de Setiembre estando listos salimos para Montevideo á cuyo punto llegamos el 24 del mismo sin tener ninguna novedad.

El viatge de tornada d’aquest recorregut es va iniciar 114 dies després d’arribar a Montevideo, el dia 28 de setembre del 1863. Es tractava d’un viatge rodó, l’inici del recorregut i la finalització d’aquest es feia en el mateix port, per tant, el viatge acabà a Matanzas després de navegar durant 62 dies, 16 menys que el viatge d’anada.

Les operacions per sortir del port uruguaià van començar a les 4 h. de la primera singladura. Cel de bona cara i vent eren les condicions atmosfèriques que es van donar a l’hora de salpar les àncores de babord i estribord. Una hora i mitja més tard es va donar tot l’aparell.

Al dia següent, vent del N.O. regular i marejol del S., navegant amb tot l’aparell més volants de babord. Quan el vent es va rolar al N. el van començar a cenyir per la mura de babord.

Durant les següent singladures el cel i l’horitzó tenia alguns celatges, hi havia vent i quan queia algun xàfec s’aferrava la goneta.

En la imatge de dalt es pot veure com la línia lila més fosca a l’inici de la ruta fa com un petit pic. Segons les coordenades aquest pic pertanyen a les singladures 7,8 i 9. Durant la primera van tenir vent, marejol del S.O. i horitzó amb boira. Navegant amb tot l’aparell en vela. Durant la nit es varen quedar sense govern, fins que més tard va arribar vent del E. que es va cenyir amb tot l’aparell per la mura d’estribord. Es va acabar la singladura a una latitud de 28o21’S.  i una longitud de 43o45’15’’O.

La vuitena singladura es va principiar amb tot l’aparell llarg desplegat, vent regular, mar de leva[26] del S y gruixuda del vent i horitzó calitjós. De nit el vent va augmentar. A l’endemà la mar era molt gruixuda y picada del vent, això els va fer a 8 h. virar en volta del segon quadrant. Aquesta singladura es va finalitzar a 27o01’S. de latitud i 43o47’15’’O. de longitud. La novena singladura va ser força normal amb vent fresc, mar gruixuda i picada i cel i horitzó amb celatges, això els va permetre seguir el camí sense desviacions.

Els següents dies els van passar majoritàriament sense govern o bé amb vent calmós. La mar solia ser del N.E. i quan hi havia vent o ventolina llargaven tot l’aparell.

Un altre pic un tant rellevant que trobem en la imatge, és el situat a una latitud similar a la de Rio de Janeiro, però desplaçat 6o al O. respecte aquesta ciutat. La singladura que ens dona aquestes coordenades ens explica que els va caure un xàfec del N. i es van quedar amb velatxo sobre les tres, navegant a capa correguda fins a 4 h. que va calmar el vent. Al vespre el cel es va quedar un mica més clar, però continuaven tenint mar gruixuda del N.E. Durant la nit van tenir diversos xàfecs.

Els següents quatre dies els van passar navegant amb tot l’aparell per la mura de babord, cel clar i brisa i mar regulars.

El 24 d’octubre es va iniciar sense govern, és a dir, no bufava vent i per tant no podien seguir navegant, fins a 10 h. que es va entaular la ventolina del E.N.E. i es va desplegar tot l’aparell mura estribord.

Durant la resta d’octubre, alguns dies els van passar navegant amb tot l’aparell en vela i estant cel clar i horitzó amb celatges. Altres dies es quedaven sense govern a causa de les pluges. Quan hi havia vent divers en força i direcció portaven aparell de trinquet, major, velatxo sobre dos rissos, floc i vela d’estai. També van tenir pluges amb les qual van poder navegar amb tot l’aparell llargat excepte petifloc.

La majoria de les següents singladures es van passar amb tot l’aparell desplegat, xàfecs, alguns d’aquests van ser aprofitats mura babord, i altres els van deixar sense govern fins que es tornava a entaular vent i es donava tot l’aparell.

En la singladura 37 s’albirà la costa de Brasil.

Van seguir navegant, ara amb tot l’aparell, ales i rastrera de sobrevent amb brisa fresqueta i mar regular.

La singladura número 42 va ser igual respecte a la brisa i mar, però va haver un canvi en l’aparell i es va començar a navegar amb tot l’aparell llarg i ales de velatxo.

En la 45 es va navegar amb aparell de proa en creu, ala i rastrera d’estribord estant el cel tancat i plovent.

Les següents singladures van ser força similars, havent xàfecs a diverses hores i normalment navegant amb tot l’aparell i ales i rastrera d’estribord.

La singladura 49 la varen principiar amb tot l’aparell llarg i volants d’estribord, cel i horitzó amb algun celatges i carregat del segon quadrant. Després de passar un xàfec del S.E. es van quedar amb l’aparell de proa en creu.

Els dies seguits d’aquesta singladura es van passar amb xàfecs i navegant amb tot l’aparell i volants d’estribord. Quan venia vent del S.E. es posava l’aparell de proa en creu.

A partir de la singladura 54 comencen a tenir brisa del E. i mar gruixada i per tant van navegar amb l’aparell de proa en creu, ala i rastrera de banda i banda.

El dia 26 de novembre es va navegar amb tot l’aparell principal desplegat i volant d’estribord. A 12 h. es va albirar el far de Punta Maternillos per l’O. A l’alba també es va albirar el far de Cayo Lobos.

L’última singladura de navegació es va passar amb brisa i tot l’aparell principal en vela.  A l’alba van tenir poc vent del S.E. i continuaven en demanda de la Badia de Matanzas. A 11 h. es va embarcar el pràctic i a 12 h. van fondejar en la esmentada badia.


[25] Diario de navegación para uso de D. Jaime Sust i Alsina. Museu de la Marina. Vilassar de Mar. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

[26] Es produeix quan el vent genera onades i aquestes es propaguen per zones on no reben aquesta influència de vent. En castellà també s’anomena mar tendida o mar de fondo

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s