Sanitat

El tema de la salut sempre ha estat i és molt important. En el segle XIX, les malalties més habituals entre mariners eren el còlera i la febre groga, aquesta última també coneguda amb el nom de vòmit negre, totes dues malalties eren infeccioses i per tant si algun mariner tenia alguna d’aquestes malalties, podia contagiar a tota la tripulació i a més transmetre-la a tota la població del port de destí, però, per sort, en el segle XIX ja s’havia previst aquesta possibilitat i feien controls molt rigorosos tant als mariners com a les embarcacions.

La sanitat portuària de cada port era l’encarregada de comunicar als vaixells si podien salpar del port i també de decidir si els bucs que venien de l’estranger eren admesos a lliure pràctica, és a dir, si tenien permís de fondejar en aquell port per dur a terme les diverses operacions mercantils. Per decidir si els vaixell podien salpar o eren admesos a lliure pràctica, la sanitat embarcava en els bucs i comprovava l’estat dels tripulats, les mercaderies, etc.

En el cas de no se admesos a lliure pràctica, els navegants estaven obligats a fondejar en un llatzeret, és a dir, en un lloc aïllat on havien d’estar el període de temps que se’ls assignés, havien de passar una quarantena.

En el quadern de bitàcola de Gerard Maristany[42] s’explica que varen ser sotmesos a una quarantena, això esta explicat en la sisena singladura del viatge que van realitzar des de Port of Spain, capital de Trinidad i Tobago, fins a Brunswick, Georgia. Aquesta singladura es va iniciar el dia 9 d’abril del 1900, per tant, van passar 10 dies de quarantena abans de ser admesos a lliure pràctica, o libre plàtica com digué Gerard Maristany, ja que ell utilitzava majoritàriament el castellà per escriure, tot i que de vegades el barrejava amb el català.

El fragment que explica l’experiència anteriorment descrita diu així:

(…) fondeando delante de la sanidad á 8h 45’ sin novedad. Al amanecer vino el médico y nos impuso 5 dias de cuarentena, á contarlos desde que el buque estuviera deslastrado, fumigado, baldeado y saneado todo el equipaje de la tripulacion, por cuya disposicion quedamos en libre plática, el 19 de Abril de 1900, a las 8h de la mañana.

Evidentment, els mariners també podien contraure malalties que no fossin infeccioses, la més comú era l’anomenada escorbut. Aquesta es deu a una falta de vitamina C, cosa molt habitual que els passés, ja que no solien consumir fruits frescos o hortalisses, per això era molt important que sempre que poguessin mengessin cítrics com taronges o llimones, però en els quaderns de bitàcola analitzats per fer aquest treball no s’ha trobat cap cas d’escorbut


[42] Quaderno de Bitacora para uso del Bergantin Español Soberano. Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Mentre no s’indiqui el contrari, totes les referències que segueixen pertanyen al mateix document.

Aquesta entrada ha esta publicada en Pàgines. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s